Llistat de punts

Quan el teu egoisme t'aparta del comú afany pel benestar sa i sant dels homes, quan et tornes calculador i no et commous davant les misèries materials o morals dels teus pròxims, m'obligues a tirar-te per la cara una cosa molt forta, perquè reaccionis: si no sents la beneïda fraternitat amb els teus germans els homes, i vius al marge de la gran família cristiana, ets un pobre expòsit.

Fa llàstima de comprovar de quina manera alguns entenen l'almoina: uns quants cèntims o una mica de roba vella. Sembla que no han llegit l'Evangeli.

No aneu amb miraments: ajudeu els altres a formar-se amb prou fe i fortalesa per desprendre's generosament, en vida, d'allò que necessiten.

—Als cançoners, expliqueu-los que és poc noble i poc elegant, també des del punt de vista terrenal, deixar-ho per al final, quan per força ja no poden endur-se res.

«Qui presta, no cobra; si cobra, no és tot; si tot, no és tal; si tal, enemic mortal». I doncs?… Dóna!, sense càlcul, i sempre per Déu. Així viuràs, també humanament, més a prop dels homes i faràs que hi hagi menys ingrats.

Vaig veure rubor en el rostre d'aquell home senzill, i gairebé llàgrimes en els seus ulls: prestava generosament la seva col·laboració en bones obres, amb els diners honrats que ell mateix guanyava, i va saber que «els bons» motejaven de bastardes les seves accions.

Amb ingenuïtat de neòfit en aquestes lluites de Déu, mussitava: «¡veuen que em sacrifico… i encara em sacrifiquen!».

—Hi vaig parlar a poc a poc: besà el meu Santcrist, i la seva natural indignació es convertí en pau i goig.

Hominem non habeo —no tinc ningú que m'ajudi. Això podrien assegurar, malauradament!, molts malalts i paralítics de l'esperit, que poden servir… i han de servir.

Senyor: que mai resti indiferent davant les ànimes.

«Pel sender del just descontent», se n'han anat i se'n van les masses. Dol…, però, ¡quants ressentits no hem fabricat, entre els que, espiritualment o materialment, estan necessitats!

—Cal tornar a ficar Crist entre els pobres i els humils: és precisament enmig d'ells on més de gust es troba.

Professor: que tinguis la il·lusió de fer comprendre en poc temps als alumnes allò que a tu t'ha costat hores d'estudi arribar a veure-ho clar.

¡Quina ànima més estreta la dels qui guarden gelosament la seva «llista de greuges»!… Amb aquests desgraciats és impossible conviure-hi.

La vertadera caritat, igual com no porta el compte dels «constants i necessaris» serveis que presta, tampoc no apunta —omnia suffert, ho suporta tot—, els rebufs que pateix.

D'acord!, ho admeto: aquella persona s'ha portat malament; la seva conducta és reprovable i indigna; no demostra cap categoria. —Humanament mereix tot el menyspreu!, has afegit.

—Hi torno, et comprenc, però no comparteixo la teva última afirmació; aquella vida mesquina és sagrada: Crist ha mort per redimir-la! Si Ell no la menyspreà, com t'hi pots atrevir tu?

La indulgència és proporcional a l'autoritat. Un simple jutge ha de condemnar —potser reconeixent els atenuants— el reu convicte i confés. El poder sobirà d'un país, algunes vegades, concedeix una amnistia o un indult. A l'ànima contrita, Déu la perdona sempre.

«En conec algunes i alguns que no tenen forces ni per a demanar socors», em dius disgustat i apenat. —No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partença de la seva conversió. A més, si fas memòria, t'adonaràs que a tu també et van allargar la mà.

La gent d'aquella terra —tan apartada de Déu, tan desorientada— t'ha recordat les paraules del Mestre: «van com ovelles sense pastor».

—I has sentit que a tu també se t'omplen les entranyes de compassió…: decideix-te, des del lloc que ocupes, a donar la vida en holocaust per tothom.