Llistat de punts

Et vas decidir, més per reflexió que no pas per foc i entusiasme. Per més que desitjaves tenir-lo, no hi hagué lloc per al sentiment: t'entregares, quan et vas convèncer que Déu ho volia.

I, des d'aquell instant, no has tornat a «sentir» cap dubte seriós; sí, però, una alegria tranquil·la, serena, que de vegades es desborda. Així paga Déu les audàcies de l'Amor.

El que cal per aconseguir la felicitat, no és una vida còmoda, sinó un cor enamorat.

Després de vint segles, hem de pregonar amb seguretat plena que l'esperit de Crist no ha perdut la seva força redemptora, l'única que sacia els anhels del cor humà. —Comença per ficar aquesta veritat en el teu, que estarà en perpetua inquietud —com escriví Sant Agustí— mentre no el posis del tot en Déu.

Estimar és… no albergar més que un sol pensament, viure per a la persona estimada, no pertànyer-se, estar sotmès venturosament i lliurement, amb l'ànima i el cor, a una voluntat aliena… i a la vegada pròpia.

Encara no estimes el Senyor com l'avar les seves riqueses, com una mare el seu fill…, ¡encara et preocupes massa de tu mateix i de petiteses teves! Tot i això, notes que Jesús ja s'ha fet indispensable en la teva vida…

—Doncs, tan aviat com corresponguis completament a la seva crida, et serà també indispensable en cada un dels teus actes.

¡Crida-li-ho fort, que aquest crit és dèria d'enamorat!: ¡Senyor, encara que t'estimo…, no et refiïs de mi! ¡Lliga'm a Tu, cada dia més!

No ho dubtis: el cor ha estat creat per a estimar. Fiquem, doncs, Nostre Senyor Jesucrist en tots els nostres amors. Si no, el cor buit es venja, i s'omple de les baixeses més menyspreables.

No existeix cor més humà que el d'una criatura que desborda sentit sobrenatural. Pensa en Santa Maria, la plena de gràcia, Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de Déu Esperit Sant: en el seu Cor hi cap la humanitat sencera sense diferències ni discriminacions. —Cada un és el seu fill, la seva filla.

Les persones, quan tenen el cor molt petit, sembla com si guardessin els seus afanys en un calaix pobre i apartat.

En tractar els qui et volten, has de conduir-te cada dia amb molta comprensió, amb molt afecte, juntament —és clar— amb tota l'energia necessària: si no, la comprensió i l'afecte es converteixen en complicitat i en egoisme.

Deia —sense humilitat de gargot— aquell amic nostre: «no m'ha calgut aprendre a perdonar, perquè el Senyor m'ha ensenyat a estimar».

Perdonar. ¡Perdonar amb tota l'ànima i sense cap escletxa de rancor! Actitud sempre gran i fecunda.

—Aquest fou el gest de Crist quan fou enclavat a la creu: «Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan», i d'allí vingué la teva salvació i la meva.

¿Et sents dipositari del bé, i de la veritat absoluta i, per tant, investit d'un títol personal o d'un dret a desarrelar el mal sigui com sigui?

—Per aquest camí no arranjaràs res: ¡només per Amor i amb amor!, recordant que l'Amor t'ha perdonat i et perdona tant.

Estima'ls, els bons, perquè estimen Crist… —I estima també els qui no se l'estimen, perquè tenen aquesta desgràcia…, i especialment perquè Ell estima els uns i els altres.

La gent d'aquella terra —tan apartada de Déu, tan desorientada— t'ha recordat les paraules del Mestre: «van com ovelles sense pastor».

—I has sentit que a tu també se t'omplen les entranyes de compassió…: decideix-te, des del lloc que ocupes, a donar la vida en holocaust per tothom.

Els pobres —deia aquell amic nostre— són el meu millor llibre espiritual i el motiu principal per a les meves pregàries. Em dolen ells, i Crist em dol amb ells. I, perquè em dol, comprenc que l'estimo i que els estimo.

Posant l'amor de Déu enmig de l'amistat, aquest afecte es depura, s'engrandeix, s'espiritualitza; perquè es cremen les escòries, els punts de vista egoistes, les consideracions excessivament carnals. No ho oblidis: l'amor de Déu ordena més bé els nostres afectes, els fa més purs, sense minvar-los.

Aquesta situació et crema: ¡se t'ha apropat Crist, quan no eres més que un miserable leprós! Fins aleshores, només cultivaves una qualitat bona: un interès generós pels altres. Després d'aquell encontre, vas aconseguir la gràcia de veure Jesús en ells, t'enamorares d'Ell i ara l'estimes en ells…, i et sembla molt poc —tens raó!— l'altruisme que abans t'empenyia a prestar uns serveis als altres.

Acostuma't a posar el teu pobre cor en el Dolç i Immaculat Cor de Maria, perquè te'l purifiqui de tanta escòria, i et dugui al Cor Sacratíssim i Misericordiós de Jesús.