Llistat de punts

Algú ha comparat el cor a un molí, que es mou pel vent de l'amor, de la passió…

Efectivament, aquest «molí» pot moldre blat, ordi, fems… —Depèn de nosaltres!

El dimoni —pare de la mentida i víctima de la seva supèrbia— intenta imitar el Senyor fins en la manera de fer prosèlits. T'hi has fixat?: igual que Déu es val dels homes per salvar ànimes i portar-les a la santedat, satanàs se serveix d'altres persones, per a destorbar aquesta labor i fins i tot per a perdre-les. I —no t'espantis— de la mateixa manera que Jesús busca, com a instruments, els més pròxims —parents, amics, col·legues, etc.—, el dimoni també intenta, amb freqüència, moure aquests éssers més estimats, per induir al mal.

Per això, si els llaços de la sang es converteixen en lligams, que t'impedeixen seguir els camins de Déu, talla'ls amb decisió. I potser la teva determinació deslligui també els qui es trobaven enredats en les malles de Llucifer.

Gràcies, Jesús meu!, perquè has volgut fer-te perfecte Home, amb un Cor amant i amabilíssim, que estima fins a la mort i pateix; que s'omple de goig i de dolor; que s'entusiasma amb els camins dels homes, i ens mostra el que duu al Cel; que se subjecta heroicament al deure, i es condueix per la misericòrdia; que vetlla pels pobres i pels rics; que té cura dels pecadors i dels justos…

—¡Gràcies, Jesús meu, i dóna'ns un cor a mida del Teu!

Demana a Jesús que et concedeixi un Amor com a foguera de purificació, on la teva pobra carn —el teu pobre cor— es consumeixi, i es netegi de totes les misèries terrenals… I, buit de tu mateix, s'ompli d'Ell. Demana-li que et concedeixi una aversió radical a les coses mundanes: que només et sostingui l'Amor.

Has vist molt clara la teva vocació —estimar Déu—, però només amb el cap. M'assegures que has ficat el cor en el camí…, però de vegades et distreus, i fins i tot intentes girar la mirada enrera: és senyal que no l'hi has ficat del tot. —Afina!

«He vingut —així s'expressa el Mestre— a enfrontar l'home contra el seu pare, la filla contra la mare i la nora contra la sogra…». Complint el que Ell t'exigeix, demostraràs que els estimes veritablement. Per això, no t'escudis en l'afecte que els tens —total, ha de ser—, a l'hora del teu sacrifici personal. Si no, creu-me, anteposes, a l'amor de Déu, el dels teus pares; i, al dels teus pares, el teu amor propi.

—¿Has entès ara, amb més profunditat, la congruència de les paraules evangèliques?

El cor! De tant en tant, sense poder evitar-ho, s'hi projecta una ombra de llum humana, un record barroer, trist, «de poble»…

—Acut de seguida al Sagrari, físicament o espiritualment: i tornaràs a la llum, a l'alegria, a la Vida.

La santa puresa: humilitat de la carn! Senyor —li demanaves—, set badons per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldons per al teu cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut…

A més, vigila…, perquè més d'hora s'apaga una espurna que un incendi; fuig…, perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats… perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, que poc valen, sense Tu, Déu meu!

Permet-me un consell, perquè el posis en pràctica cada dia. Quan el cor et faci notar les seves baixes tendències, prega a poc a poc a la Verge Immaculada: mira'm amb compassió, no em deixis, Mare meva! —I aconsella-ho a d'altres.