Llistat de punts

¡Que clarament veig ara que el «sant desvergonyiment» té la seva arrel, molt fonda, a l'Evangeli! Compleix la Voluntat de Déu…, recordant-te de Jesús difamat, de Jesús escopit i bufetejat, de Jesús dut davant els tribunals d'homenets…, i de Jesús que calla!! —Propòsit: abaixar el front davant els ultratges i —comptant també amb les humiliacions que, sens dubte, vindran— prosseguir la tasca divina, que l'Amor Misericordiós de Nostre Senyor ha volgut encomanar-nos.

És inútil pretendre agradar a tothom. De descontents, de gent que protesti, sempre n'hi haurà. Mira com resumeix això la saviesa popular: «quan va bé als anyells, va malament als llops».

Les dificultats t'han encongit, i t'has tornat «prudent, moderat i objectiu». —Recorda que sempre has menyspreat aquests mots, quan són sinònims de covardia, apocament i comoditat.

Em vas assegurar que volies lluitar sense treva. I ara em véns alacaigut. Mira, fins i tot humanament, convé que no t'ho donin tot resolt, sense traves. Alguna cosa —molt!— et toca posar-hi a tu. Si no, ¿com arribaràs a «fer-te» sant?

Vas demanar al Senyor que et deixés patir una mica per Ell. Però després, quan arriba el sofriment en forma tan humana, tan normal —dificultats i problemes familiars…, o aquelles mil petiteses de la vida ordinària—, et costa molt de veure-hi Crist al darrera. —Obre amb docilitat les teves mans a aquests claus…, i el teu dolor es tornarà goig.

Moltes angúnies troben remei de seguida. D'altres, no immediatament. Però totes es resoldran, si som fidels: si obeïm, si complim el que està disposat.

¿Creus que els altres no han tingut mai vint anys? ¿Creus que no han estat mai copats per la família, com a menors d'edat? ¿Creus que s'han estalviat els problemes —mínims o no tan mínims— amb què ensopegues?… No. Ells han passat per les mateixes circumstàncies que tu travesses ara, i s'han fet madurs —amb l'ajuda de la gràcia—, trepitjant el seu jo amb perseverància generosa, cedint en el que es podia cedir, i mantenint-se lleials, sense arrogància i sense ferir —amb serena humilitat—, quan no es podia.