Llistat de punts

«Això és el meu Cos…», i Jesús s'immolà, ocultant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb la seva Carn i amb la seva Sang, amb la seva Ànima i amb la seva Divinitat: igual que el dia que Tomàs ficà els dits en les seves Ferides glorioses.

Amb tot, en tantes ocasions, tu passes de llarg, sense esbossar ni una breu salutació de simple cortesia, com fas amb qualsevol persona coneguda amb qui et creues.

—Tens una fe força més petita que la de Tomàs!

Si, per alliberar-te, haguessin empresonat un íntim amic teu, ¿no procuraries anar a visitar-lo, a enraonar una estona amb ell, a portar-li obsequis, calor d'amistat, consol?… I, ¿si aquesta conversa amb l'empresonat fos per salvar-te a tu d'un mal i aportar-te un bé…, l'abandonaries? I, ¿si, en lloc d'un amic, es tractés del teu mateix pare o del teu germà?

—I doncs!

¡Jesús s'ha quedat en l'Hòstia Santa per nosaltres!: per a restar al nostre costat, per a sostenir-nos, per a guiar-nos. —I amor, únicament amb amor es paga.

—¿I per què no haurem d'acudir al Sagrari, cada dia, ni que sigui només uns minuts, per portar-li la nostra salutació i el nostre amor de fills i de germans?

No has vist l'escena? —Un sergent qualsevol o un alfereset amb poc comandament…; de front, s'apropa un recluta ben plantat, d'incomparables millors condicions que els oficials, i no manca ni el salut ni la resposta.

Medita sobre el contrast. —Des del Sagrari d’aquella església, Crist —perfecte Déu, perfecte Home—, que ha mort per tu a la Creu, i que et dóna tots els béns que necessites…, se t'apropa. I tu, passes sense fixar-t'hi.

Vas començar amb la teva visita diària… —No m'estranya que em diguis: començo a estimar amb bogeria la llum del Sagrari.

Que no falti diàriament un «Jesús, t'estimo» i una comunió espiritual —si més no—, com a desgreuge per totes les profanacions i sacrilegis, que sofreix Ell per estar amb nosaltres.

¿No se saluda i es tracta amb cordialitat totes les persones estimades? —Doncs, tu i jo haurem d'anar a saludar —moltes vegades al dia— Jesús, Maria i Josep, i el nostre Àngel Custodi.

Tingues una devoció intensa a la Nostra Mare. Ella sap correspondre finament als obsequis que li fem.

A més, si dius cada dia, amb esperit de fe i d'amor, el Sant Rosari, la Senyora s'encarregarà de dur-te molt lluny pel camí del seu Fill.

Sense l'auxili de la Nostra Mare, com podrem sostenir-nos en la lluita diària? —El busques constantment?

L'Àngel Custodi ens acompanya sempre com el testimoni de més excepció. Ell serà qui, en el teu judici particular, recordarà les delicadeses que hagis tingut amb Nostre Senyor, al llarg de la teva vida. Més encara: quan et sentis perdut per les terribles acusacions de l'enemic, el teu Àngel presentarà aquelles intuïcions íntimes —potser oblidades per tu mateix—, aquelles mostres d'amor que hagis dedicat a Déu Pare, a Déu Fill, a Déu Esperit Sant.

Per això, no oblidis mai el teu Custodi, i aquest Príncep del Cel no t'abandonarà, ni ara ni en el moment decisiu.

Les teves comunions eren molt fredes: prestaves poca atenció al Senyor: amb qualsevol bagatel·la et distreies… —Però, des que penses —en aquest teu íntim col·loqui amb Déu— que hi són presents els Àngels, la teva actitud ha canviat…: «que no em vegin així!», et dius…

—I mira com, amb la força del «què diran» —aquest cop per a bé—, has avançat un xic cap a l'Amor.

Quan et vegis amb el cor eixut, sense saber què dir, recorre amb confiança a la Mare de Déu. Digues-li: Mare meva Immaculada, intercedeix per mi.

Si la invoques amb fe, Ella et farà tastar —enmig d'aquesta sequedat— la proximitat de Déu.