Llistat de punts

«Això és el meu Cos…», i Jesús s'immolà, ocultant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb la seva Carn i amb la seva Sang, amb la seva Ànima i amb la seva Divinitat: igual que el dia que Tomàs ficà els dits en les seves Ferides glorioses.

Amb tot, en tantes ocasions, tu passes de llarg, sense esbossar ni una breu salutació de simple cortesia, com fas amb qualsevol persona coneguda amb qui et creues.

—Tens una fe força més petita que la de Tomàs!

Si, per alliberar-te, haguessin empresonat un íntim amic teu, ¿no procuraries anar a visitar-lo, a enraonar una estona amb ell, a portar-li obsequis, calor d'amistat, consol?… I, ¿si aquesta conversa amb l'empresonat fos per salvar-te a tu d'un mal i aportar-te un bé…, l'abandonaries? I, ¿si, en lloc d'un amic, es tractés del teu mateix pare o del teu germà?

—I doncs!

¡Jesús s'ha quedat en l'Hòstia Santa per nosaltres!: per a restar al nostre costat, per a sostenir-nos, per a guiar-nos. —I amor, únicament amb amor es paga.

—¿I per què no haurem d'acudir al Sagrari, cada dia, ni que sigui només uns minuts, per portar-li la nostra salutació i el nostre amor de fills i de germans?

No has vist l'escena? —Un sergent qualsevol o un alfereset amb poc comandament…; de front, s'apropa un recluta ben plantat, d'incomparables millors condicions que els oficials, i no manca ni el salut ni la resposta.

Medita sobre el contrast. —Des del Sagrari d’aquella església, Crist —perfecte Déu, perfecte Home—, que ha mort per tu a la Creu, i que et dóna tots els béns que necessites…, se t'apropa. I tu, passes sense fixar-t'hi.

El cor! De tant en tant, sense poder evitar-ho, s'hi projecta una ombra de llum humana, un record barroer, trist, «de poble»…

—Acut de seguida al Sagrari, físicament o espiritualment: i tornaràs a la llum, a l'alegria, a la Vida.