Llistat de punts

Conscients com som dels nostres deures, ¿podrem passar tot un dia, sense recordar-nos que tenim ànima?

En la meditació diària ha de néixer la constant rectificació, a fin de no sortir-nos del camí.

Si s'abandona l'oració, primer es viu de les reserves espirituals…, i després, de la trampa.

Meditació. —Temps fix i a hora fixa. —Si no, s'adaptarà a la nostra comoditat: això és falta de mortificació. I l'oració sense mortificació és poc eficaç.

Et falta vida interior: perquè no portes a l'oració les preocupacions dels teus i el proselitisme; perquè no t'esforces a veure-hi clar, a treure propòsits concrets i a complir-los; perquè no tens visió sobrenatural en l'estudi, en la feina, en les teves converses, en el teu tracte amb els altres…

—¿Com vas de presència de Déu, conseqüència i manifestació de la teva oració?

No?… Perquè no has tingut temps?… —En tens, de temps. A més, ¿com seran les teves obres, si no les has meditat en la presència del Senyor, per ordenar-les? Sense aquesta conversa amb Déu, com acabaràs amb perfecció la labor de la jornada?… —Mira, és com si al·leguessis que et manca temps per estudiar, perquè estàs molt ocupat a explicar unes lliçons… Sense estudi, no es pot fer una bona classe.

L'oració va abans de tot. Si ho entens així i no ho poses en pràctica, no em diguis que et falta temps: senzillament, és que no vols fer-la!

Oració, més oració! —Sembla una incongruència ara, en temps d'exàmens, de més feina… Et fa falta: i no solament l'habitual, com a pràctica de pietat; oració, també en les estones perdudes; oració, entre ocupació i ocupació, en comptes de deixar anar la ment en ximpleries.

No hi fa res si —malgrat el teu afany— no aconsegueixes concentrar-te i recollir-te. Pot ser que aquesta meditació valgui més que aquella que vas fer, amb tota comoditat, a l'oratori.

Un costum eficaç per aconseguir presència de Déu: cada dia, la primera audiència, per a Jesucrist.

L'oració no és prerrogativa de frares: és comesa de cristians, d'homes i dones del món, que se saben fills de Déu.

Certament, has de seguir el teu camí: home d'acció… amb vocació de contemplatiu.

Catòlic, sense oració?… És com un soldat sense armes.

Agraeix al Senyor l'enorme bé que t'ha atorgat, en fer-te comprendre que «una sola cosa és necessària». —I, amb la gratitud, que no manqui diàriament la teva súplica, pels qui encara no el coneixen o no l'han entès.

Quan tractaven de «pescar-te», et demanaves d'on treien aquella força i aquell foc que tot ho abranda. —Ara, que fas oració, t'has adonat que és aquesta la font que brolla al voltant dels veritables fills de Déu.

El Rosari és eficacíssim per als qui fan servir com a arma la intel·ligència i l'estudi. Perquè aquella aparent monotonia de nens amb la seva Mare, en implorar a Nostra Senyora, va destruint tot germen de vanaglòria i d'orgull.

«Verge Immaculada, sé ben bé que sóc un pobre miserable, que no faig més que augmentar cada dia el nombre dels meus pecats…» M'has dit que parlaves així amb la Nostra Mare, l'altre dia.

I et vaig aconsellar, segur, que resessis el Sant Rosari: ¡beneïda monotonia d'avemaries que purifica la monotonia dels teus pecats!

Un trist mitjà de no resar el Rosari: deixar-ho per a última hora.

En el moment d'anar-se'n al llit es recita, com a mínim, de mala manera i sense meditar els misteris. Així, difícilment s'evita la rutina, que ofega la vertadera pietat, l'única pietat.

El Rosari no es pronuncia solament amb els llavis, mastegant les avemaries, una rera l'altra. Així murmuregen les beates i els beats. —Per a un cristià, l'oració vocal ha d'arrelar-se en el cor, de manera que, durant el rés del Rosari, la ment pugui endinsar-se en la contemplació de cada un dels misteris.

Sempre deixes el Rosari per a més tard, i acabes ometent-lo a causa de la son. —Si no disposes d'altres estones, recita'l pel carrer i sense que ningú no se n'adoni. A més, t'ajudarà a tenir presència de Déu.

«Resa per mi», li vaig demanar, com faig sempre. I em respongué, estranyat: «és que li passa alguna cosa?»

Vaig haver d'aclarir-li que a tots, en qualsevol instant ens succeeix o ens ocorre alguna cosa; i li vaig afegir que, quan manca l'oració, «passen i pesen més coses».

Renova durant el dia els teus actes de contrició: mira que a Jesús se l’ofèn sense parar i, malauradament, no se'l desagreuja al mateix ritme.

Per això des de sempre vaig repetint: els actes de contrició, com més, millor! Fes-me'n tu ressò, amb la teva vida i els teus consells.

Si que enamora l'escena de l'Anunciació. —Maria —¡quantes vegades ho hem meditat!— està recollida en oració…, posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l'oració coneix la Voluntat divina; i amb l'oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l'exemple de la Mare de Déu!