Llistat de punts

Que obrem sempre de tal manera, en la presència de Déu, que no ens calgui ocultar res als homes.

Et falta vida interior: perquè no portes a l'oració les preocupacions dels teus i el proselitisme; perquè no t'esforces a veure-hi clar, a treure propòsits concrets i a complir-los; perquè no tens visió sobrenatural en l'estudi, en la feina, en les teves converses, en el teu tracte amb els altres…

—¿Com vas de presència de Déu, conseqüència i manifestació de la teva oració?

No?… Perquè no has tingut temps?… —En tens, de temps. A més, ¿com seran les teves obres, si no les has meditat en la presència del Senyor, per ordenar-les? Sense aquesta conversa amb Déu, com acabaràs amb perfecció la labor de la jornada?… —Mira, és com si al·leguessis que et manca temps per estudiar, perquè estàs molt ocupat a explicar unes lliçons… Sense estudi, no es pot fer una bona classe.

L'oració va abans de tot. Si ho entens així i no ho poses en pràctica, no em diguis que et falta temps: senzillament, és que no vols fer-la!

Oració, més oració! —Sembla una incongruència ara, en temps d'exàmens, de més feina… Et fa falta: i no solament l'habitual, com a pràctica de pietat; oració, també en les estones perdudes; oració, entre ocupació i ocupació, en comptes de deixar anar la ment en ximpleries.

No hi fa res si —malgrat el teu afany— no aconsegueixes concentrar-te i recollir-te. Pot ser que aquesta meditació valgui més que aquella que vas fer, amb tota comoditat, a l'oratori.

Un costum eficaç per aconseguir presència de Déu: cada dia, la primera audiència, per a Jesucrist.

Acostuma't a resar oracions vocals, al matí, quan et vesteixes, com els nens petits. —I tindràs més presència de Déu després, durant la jornada.

Sempre deixes el Rosari per a més tard, i acabes ometent-lo a causa de la son. —Si no disposes d'altres estones, recita'l pel carrer i sense que ningú no se n'adoni. A més, t'ajudarà a tenir presència de Déu.

Per al teu examen diari: ¿he deixat passar alguna hora, sense parlar amb el meu Pare Déu?… ¿He conversat amb Ell, amb amor de fill? —Pots!

No ens vulguem enganyar… —Déu no és una ombra, un ésser llunyà, que ens crea i en acabat ens abandona; no és un amo que se'n va i ja no torna. Encara que no el percebem amb els nostres sentits, la seva existència és molt més vertadera que la de totes les realitats que toquem i veiem. Déu és aquí, amb nosaltres, present, viu: ens veu, ens escolta, ens dirigeix, i contempla les nostres accions més petites, les nostres intencions més amagades.

Ho creiem, això..., ¡però vivim com si Déu no existís! Perquè no tenim per a Ell, ni un sol pensament, ni una paraula; perquè no l'obeïm, ni mirem de dominar les nostres passions; perquè no li expressem amor, ni el desagreugem…

—Continuarem vivint amb una fe morta?

Si tinguessis presència de Déu, quantes actuacions «irremeiables» remeiaries.

¿Com podràs viure la presència de Déu, si no fas més que mirar a tot arreu?… —Estàs com borratxo de futilitats.

Cada dia et notes més ficat en Déu…, em dius. —Doncs així, cada dia seràs més a prop dels teus germans.