Llistat de punts

Sovint ve la temptació de voler reservar-se una mica de temps per a un mateix… Aprèn d'una vegada a posar remei a tanta petitesa, rectificant de seguida.

Si la imaginació bull al voltant de tu mateix, crea situacions il·lusòries, composicions de lloc que, ordinàriament, no encaixen amb el teu camí, et distreuen inútilment, et refreden, i t'aparten de la presència de Déu. —Vanitat.

Si la imaginació gira sobre els altres, fàcilment caus en el defecte de jutjar —quan no és aquesta la teva missió—, i interpretes de forma mesquina i poc objectiva el seu comportament. —Judicis temeraris.

Si la imaginació voleteja sobre els teus propis talents i maneres de dir, o sobre el clima d'admiració que despertes en els altres, t'exposes a perdre la rectitud d'intenció, i a donar pàbul a la supèrbia.

Generalment, deixar anar la imaginació constitueix una pèrdua de temps, però, a més, quan hom no la domina, obre el pas a tot un seguit de temptacions voluntàries.

—¡No abandonis cap dia la mortificació interior!

¡Sembla mentida que es pugui ser tan feliç en aquest món on molts s'entesten a viure tristos, perquè corren rera el seu egoisme, com si tot s'acabés aquí baix!

—No em siguis tu d'aquests…, ¡rectifica a cada instant!

Alguns no senten —no desitgen sentir— més que les paraules que porten al seu cap.

Per a molts, la comprensió que exigeixen als altres és que tots es passin al seu partit.

No puc creure en la teva veracitat, si no sents neguit, i neguit molest!, davant la mentida més petita i innòcua, que res no té de petita ni d'innòcua, perquè és ofensa a Déu.

¿Per què mires, i escoltes, i llegeixes, i parles amb intenció baixota, i tractes de recollir allò «dolent» que resideix, no en la intenció dels altres, sinó solament en la teva ànima?

Quan no hi ha rectitud en qui llegeix, resulta difícil que descobreixi la rectitud de qui escriu.

El sectari no veu més que sectarisme en totes les activitats dels altres. Mesura el proïsme amb la mida escarransida del seu cor.

Em va causar pena aquell home de govern. Intuïa l'existència d'alguns problemes, per altra banda lògics en la vida…, i s'espantà i es molestà quan els hi comunicaren. S'estimava més desconèixer-los, viure amb la mitja llum o amb la penombra de la seva visió, per romandre tranquil.

Li vaig aconsellar que els afrontés amb cruesa i amb claredat, justament perquè deixessin d'existir, i li vaig assegurar que llavors sí que viuria amb la veritable pau.

Tu, no resolguis els problemes, propis i aliens, ignorant-los: això seria comoditat, mandra, obrir la porta a l'acció del diable.

Has complert amb el teu deure?… ¿La teva intenció ha estat recta?… Sí? —Aleshores no t'amoïnis perquè hi hagi persones anormals, que descobreixin el mal que no existeix més que en la seva mirada.

Et preguntaren —inquisitius— si jutjaves bona o dolenta aquella decisió teva, que ells consideraven indiferent.

I, amb segura consciència, vas respondre: «només sé dues coses: que la meva intenció és neta i que… conec bé el que em costa». I vas afegir: Déu és la raó i el fi de la meva vida, per això em consta que no hi ha res d'indiferent.

Procura que la teva bona intenció vagi sempre acompanyada de la humilitat. Perquè, tot sovint, a les bones intencions s'hi uneixen la duresa en el judici, una quasi incapacitat per a cedir, i un cert orgull personal, nacional o de grup.

No és dolent comportar-se bé per nobles raons humanes. —Però… ¡quina diferència quan «manen» les sobrenaturals!

Tot contemplant aquella alegria davant el treball dur, demanà aquell amic: però, totes aquestes tasques es fan per entusiasme? —I li respongueren amb alegria i serenitat: «per entusiasme?…, ens hauríem lluït!»; per Dominum Nostrum Iesum Christum! —per Nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.

Força pena et va produir el comentari, ben poc cristià, d'aquella persona: «perdona els teus enemics —et deia—: no imagines la ràbia que els fa!»

—No et vas poder contenir, i vas replicar amb pau: «no vull malvendre l'amor amb la humiliació del proïsme. Perdono, perquè estimo, amb fam d'imitar el Mestre».

Un remei contra aquestes inquietuds teves: tenir paciència, rectitud d'intenció, i mirar les coses amb perspectiva sobrenatural.

La maledicència és filla de l'enveja; i l'enveja, el refugi dels infecunds.

Per això, davant l'esterilitat, examina el teu punt de mira: si treballes i no et molesta que d'altres també treballin i aconsegueixin fruits, aquella esterilitat és només aparent: ja arreplegaràs la collita al seu temps.