Llistat de punts

El Senyor té dret —i cadascun de nosaltres obligació— que «en tot instant» el glorifiquem. Així doncs, si malbaratem el temps, robem glòria a Déu.

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l'amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia —no en trec ni una lletra—, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar certes conjuntures, certes circumstàncies favorables…

Gira els teus ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats sorgiren conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per a anticipar la seva vida pública. Als dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s'admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes… Però Jesucrist compleix la Voluntat del seu Pare, i espera: obeeix!

—Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar a Déu el món sencer, quan s'insinuïn aquelles iniciatives —potser ànsies de deserció—, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves sendes.

Infatuats i superbs demostren ser tots aquells que abusen de la seva situació de privilegi —donada pels diners, pel llinatge, pel grau, pel càrrec, per la intel·ligència…—, a fi d'humiliar els menys afortunats.

Murmuren. I després ells mateixos s'encarreguen que algú vingui de seguida a explicar-te aquell «es diu»… —Vilesa? —Sens dubte. Però no em perdis la pau, ja que la seva llengua no podrà fer-te cap mal, si treballes amb rectitud… —Pensa: ¡que beneits que són, quin poc tacte humà que tenen, quina falta de lleialtat amb els seus germans…, i especialment amb Déu!

I no em caiguis tu en la murmuració, per un mal entès dret de rèplica. Si has de parlar, serveix-te de la correcció fraterna, com aconsella l'Evangeli.