Llistat de punts

Obeir dòcilment. —Però amb intel·ligència, amb amor i sentit de responsabilitat, que res no té a veure amb jutjar el qui governa.

Hi ha moltes maneres de sembrar desorientació… —N'hi ha prou, per exemple, amb assenyalar l'excepció com a regla general.

¿Creus que els altres no han tingut mai vint anys? ¿Creus que no han estat mai copats per la família, com a menors d'edat? ¿Creus que s'han estalviat els problemes —mínims o no tan mínims— amb què ensopegues?… No. Ells han passat per les mateixes circumstàncies que tu travesses ara, i s'han fet madurs —amb l'ajuda de la gràcia—, trepitjant el seu jo amb perseverància generosa, cedint en el que es podia cedir, i mantenint-se lleials, sense arrogància i sense ferir —amb serena humilitat—, quan no es podia.

Quan la teva voluntat flaquegi davant el treball habitual, recorda una vegada més aquella consideració: «l'estudi, el treball, és part essencial del meu camí. El descrèdit professional —conseqüència de la mandra— anul·laria o faria impossible la meva labor de cristià. Em cal —així ho vol Déu— l'ascendent del prestigi professional, per tal d'atraure i ajudar els altres».

—No ho dubtis: si abandones la teva tasca, t'apartes —i n'apartes altres— dels plans divins!

No es tracta de realitzar les teves obligacions precipitadament, sinó de portar-les a terme sense pausa, al pas de Déu.

Si els cristians visquéssim de debò d'acord amb la nostra fe, es produiria la més gran revolució de tots els temps… ¡L'eficàcia de la corredempció depèn també de cada un de nosaltres! —Medita-ho.

Et sentiràs plenament responsable quan entenguis que, de cara a Déu, només tens deures. Ja s'encarrega Ell de concedir-te drets!

¡Tant de bo t'acostumis a ocupar-te diàriament dels altres, amb tanta dedicació, que t'oblidis que existeixes!

Un pensament que t'ajudarà, en els moments difícils: com més augmenti la meva fidelitat, més contribuiré perquè d'altres creixin en aquesta virtut. —¡I resulta tan atraient sentir-nos sostinguts els uns pels altres!

No em siguis «teòric»: han de ser les nostres vides, cada jornada, les que converteixin aquells ideals grandiosos en una realitat quotidiana, heroica i fecunda.

Efectivament, allò que és vell mereix respecte i agraïment. Aprendre, sí. Tenir en compte aquelles experiències, també. Però no exagerem: cada cosa al seu temps. ¿Per ventura ens vestim amb jupa i calça curta, i cobrim els nostres caps amb una perruca empolsimada?

No t'enfadis: moltes vegades un comportament irresponsable denota falta de cap o de formació, més que manca de bon esperit.

Caldrà exigir als mestres, als directors, que omplin aquestes llacunes amb el seu compliment responsable del deure.

—Caldrà que t'examinis…, si tu ocupes un d’aquests llocs.

¿Constituït com estàs en autoritat, i obres pel què diran els homes? —Vell decrèpit! —De primer, t'ha d'importar què dirà Déu; després —força en segon terme, i de vegades mai—, hauràs de ponderar el que puguin pensar els altres. «A tot el qui —diu el Senyor— em reconegui davant els homes, jo també el reconeixeré davant el meu Pare, que està en el cel. Però a qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare, que està en el cel».

Tu, que ocupes un lloc de responsabilitat, en exercir la teva tasca, recorda: el que és personal, mor amb la persona que es va fer imprescindible.

Una norma fonamental de bon govern: repartir responsabilitats, sense que això signifiqui cercar comoditat o anonimat. Hi torno, repartir responsabilitats: demanant a cada un comptes del seu encàrrec, per tal de poder «rendir comptes» a Déu; i a les ànimes, si cal.

Quan resolguis els assumptes, procura no exagerar mai la justícia fins oblidar-te de la caritat.

La resistència d'una cadena es mesura per l'anella més feble.

No diguis de cap dels teus subordinats: no val.

—Ets tu el qui no val: perquè no saps col·locar-lo en el lloc on pot funcionar.

Refusa l'ambició d'honors; contempla, en canvi, els instruments, els deures i l'eficàcia. —Així, no ambicionaràs els càrrecs i, si arriben, te'ls miraràs en la justa mesura: càrregues en servei de les ànimes.

A l'hora del menyspreu de la Creu, la Mare de Déu és allà, a la vora del seu Fill, decidida a córrer la seva mateixa sort. —Que perdem la por de mantenir-nos com a cristians responsables, quan això no resulta còmode en l'ambient on ens movem: Ella ens ajudarà.