Llistat de punts

El món està necessitant que espavilem els endormiscats, que animem els tímids, que guiem els desorientats; en un mot, que els enquadrem en les files de Crist, per tal que no es malbaratin tantes energies.

Als seus fills, Déu ens vol com a forces d'ofensiva. —No podem estar-nos a l'expectativa: el que ens toca és lluitar, allà on ens trobem, com un exèrcit en ordre de batalla.

Em semblen molt lògiques les teves ànsies perquè la humanitat sencera conegui Crist. Però comença amb la responsabilitat de salvar les ànimes dels qui conviuen amb tu, de santificar cada un dels teus companys de treball o d'estudi… —Aquesta és la principal missió que el Senyor t'ha confiat.

Comporta't com si depengués de tu, només de tu, l'ambient del lloc on treballes: ambient de laboriositat, d'alegria, de presència de Déu i de visió sobrenatural.

—No entenc la teva abúlia. Si topes amb un grup de companys una mica difícil —que potser ha arribat a ser difícil per la teva deixadesa—, te'n desentens, fuges d'estudi, i penses que són un pes mort, un llast que s'oposa a les teves il·lusions apostòliques, que no t'entendran…

—¿Com vols que t'escoltin si, a part d'estimar-los i servir-los amb la teva oració i mortificació, no els parles?…

—¡Quantes sorpreses t'enduràs el dia que et decideixis a tractar l'un, l'altre, i l'altre! A més, si no canvies, podran exclamar amb raó, assenyalant-te amb el dit: hominem non habeo! —¡no tinc qui m'ajudi!

No et pots conformar amb viure —dius— com els altres, amb fe del munt. —Efectivament, has de tenir fe personal: amb sentit de responsabilitat.

La Trinitat Santíssima et concedeix la seva gràcia, i espera que l'aprofitis responsablement: davant de tant benefici, hom no pot anar amb actituds còmodes, lentes, mandroses…, perquè, a més a més, les ànimes t'esperen.

Si tu estimes de debò la teva Pàtria —i n'estic segur, que te l'estimes—, davant un allistament voluntari per defensar-la d'un perill imminent, no dubtaries a inscriure-hi el teu nom. En moments d'emergència, ja t'ho he escrit, tothom és útil: homes i dones; vells, madurs, joves, i adolescents i tot. Només resten al marge els incapaços i els nens.

Cada dia es convoca, no ja un allistament voluntari —això és poc—, sinó una mobilització general d'ànimes, per defensar el Regne de Crist. I el mateix Rei, Jesús, t'ha cridat expressament pel teu nom. Et demana que lluitis les batalles de Déu, posant al seu servei allò que hi ha de més elevat en la teva ànima: el cor, la voluntat, l'enteniment, tot el teu ésser.

—Escolta'm: la carn, amb la teva puresa de vida i especialment amb la protecció de la Mare de Déu, no és problema. —¿Seràs tan covard, que intentaràs deslliurar-te de la crida, amb l'excusa que tens malalt el cor, la voluntat o l'enteniment?… ¿Pretens justificar-te i quedar-te en serveis auxiliars?

—El Senyor vol fer de tu un instrument d'avantguarda —ja ho ets— i, si gires l'esquena, no mereixes més que llàstima, per traïdor!

A l'hora del menyspreu de la Creu, la Mare de Déu és allà, a la vora del seu Fill, decidida a córrer la seva mateixa sort. —Que perdem la por de mantenir-nos com a cristians responsables, quan això no resulta còmode en l'ambient on ens movem: Ella ens ajudarà.