Llistat de punts

Hi ha 12 punts a «Solc» la matèria dels quals és Senzillesa.

Un mitjà per a ser franc i senzill?… Escolta i medita aquestes paraules de Pere: Domine, Tu omnia nosti… —¡Senyor, Tu ho saps tot!

Abyssus, abyssum invocat… —un abisme crida un altre abisme, t'he recordat ja. És la descripció exacta de la manera de comportar-se dels mentiders, dels hipòcrites, dels renegats, dels traïdors: com que es troben a disgust amb el seu propi capteniment, oculten als altres les seves trapelleries, i van de mal en pitjor, tot creant un precipici entre ells i el proïsme.

El pedant interpreta com a ignorància la senzillesa i la humilitat del docte.

No siguis d'aquells que, quan reben una ordre, de seguida pensen com modificar-la… —Es diria que tenen, massa «personalitat»!, i desuneixen o desbaraten.

L'experiència, el fet de saber tant del món, el costum de llegir entre línies, la perspicàcia excessiva, l'esperit crític… Tot allò que, en les teves relacions i negocis, t'ha portat massa lluny, fins al punt de tornar-te una mica cínic; tot aquest «excessiu realisme» —que és falta d'esperit sobrenatural— ha envaït fins i tot la teva vida interior. —Per no ser senzill, t'has tornat de vegades fred i cruel.

En el fons ets un bon xicot, però et creus Maquiavel. —Recorda que al Cel s'hi entra essent un home honrat i bo, i no un intrigant empipador.

Que ets indigne? —Doncs… mira de fer-te digne. I s'ha acabat.

Quines ànsies que tens de ser extraordinari!… —El que et passa és, vulgaríssim!

En una sola jugada, pretens apropiar-te de la «honradesa» de l'opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l'opinió oposada… —D'això, en qualsevol idioma, se'n diu duplicitat.

La façana és d'energia i fermesa. —Però, ¡quanta fluixedat i falta de voluntat per dintre!

—Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.

¿Et molesta que insisteixi, de la mateixa manera, en les mateixes coses essencials?, ¿que no tingui en compte aquells corrents en voga? —Mira; al llarg dels segles la línia recta s'ha definit de la mateixa manera, perquè és la més clara i breu. Una altra definició resultaria més fosca i complicada.

Deia un xicotot que acabava d'entregar-se més íntimament a Déu: «ara el que em cal és parlar menys, visitar malalts i dormir a terra».

—Aplica't la lliçó.

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura