Llistat de punts

No ets feliç, perquè li dónes voltes a tot com si tu fossis sempre el centre: si et fa mal l'estómac, si et canses, si t'han dit això o allò…

—¿Has provat de pensar en Ell i, per Ell, en els altres?

T'ha dolgut en l'ànima quan et van dir: tu, el que busques no és la conversió, sinó un estoig per a les teves misèries…; i així, continuar còmodament —¡però amb gust de sèver!— arrossegant aquesta trista càrrega.

Només els necis són caparruts: els molt necis, molt caparruts.

Arrencar de soca-rel l'amor propi i posar-hi l'amor a Jesucrist: en això rau el secret de l'eficàcia i de la felicitat.

Encara que afirmes que el segueixes, d'una manera o d'una altra, pretens sempre obrar «tu», segons els «teus» plans, i amb les «teves» soles forces. —Però el Senyor ha dit: sine me nihil! —sense Mi, res no pots fer.

Han desconegut allò que tu anomenes el teu «dret», que jo t'he traduït com el teu «dret a la supèrbia»… Pobre poca-solta! —Has sentit, perquè no et podies defensar —l'atacant era poderós—, el dolor de cent plantofades. —I, malgrat tot, no aprens a humiliar-te.

Ara és la teva consciència, que t'argüeix: et diu superb… i covard. —Dóna gràcies a Déu, perquè ja vas entreveient el teu «deure de la humilitat».

Estàs ple de tu, de tu, de tu… —I no seràs eficaç fins que no t'omplis d'Ell, d'Ell, d'Ell, actuant in nomine Domini —en nom i amb la força de Déu.

¿Com pretens seguir Crist, si gires només al voltant de tu mateix?

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l'amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia —no en trec ni una lletra—, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar certes conjuntures, certes circumstàncies favorables…

Gira els teus ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats sorgiren conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per a anticipar la seva vida pública. Als dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s'admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes… Però Jesucrist compleix la Voluntat del seu Pare, i espera: obeeix!

—Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar a Déu el món sencer, quan s'insinuïn aquelles iniciatives —potser ànsies de deserció—, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves sendes.

Infatuats i superbs demostren ser tots aquells que abusen de la seva situació de privilegi —donada pels diners, pel llinatge, pel grau, pel càrrec, per la intel·ligència…—, a fi d'humiliar els menys afortunats.

La supèrbia, tard o d'hora, acaba humiliant, davant els altres, l'home «més home», que actua com un titella vanitós i sense cervell, mogut pels fils que acciona satanàs.

Per presumpció o per simple vanitat, molts sostenen un «mercat negre», per apujar artificialment els seus propis valors personals.

No et descoratgis davant els teus errors: reacciona.

—L'esterilitat no és tant conseqüència de les faltes —sobretot, si hom se'n penedeix—, com de la supèrbia.

Si has caigut, aixeca't amb més esperança… Només l'amor propi no entén que l'error, quan es rectifica, ajuda a conèixer-se i a humiliar-se.

«No servim per a res». —Afirmació pessimista i falsa. —Si es vol, amb la gràcia de Déu —requisit previ i fonamental—, es pot arribar a servir, com a bon instrument, en moltes empreses.

Em va fer pensar la frase dura, però certa, d'aquell baró de Déu, en contemplar l'altivesa d'aquella criatura: «es vesteix amb la mateixa pell del diable, la supèrbia».

I va venir a la meva ànima, per contrast, el desig sincer de revestir-me amb la virtut que predicà Jesucrist, quia mitis sum et humilis corde —sóc benigne i humil de cor—; i que ha atret la mirada de la Trinitat Beatíssima damunt la seva Mare i Mare nostra: la humilitat, el fet de saber-nos i sentir-nos no res.