Llistat de punts

L’entrega és el primer pas d'una cursa de sacrifici, d'alegria, d'amor, d'unió amb Déu. —I així, tota la vida s'omple d'una beneïda bogeria, que fa trobar felicitat allà on la lògica humana no hi veu més que negació, sofriment, dolor.

¡Que ridícula, l'actitud dels pobrets homes, quan una i altra vegada neguem petiteses al Senyor! Passa el temps, les coses es van veient amb el seu veritable relleu… i neixen la vergonya i el dolor.

Estàs passant uns dies d'exultació, curulla l'ànima de sol i de color. I, cosa estranya, ¡els motius del teu goig són els mateixos que altres vegades et desanimaven!

És allò de sempre: tot depèn del punt de mira. —Laetetur cor quaerentium Dominum! —quan es busca el Senyor, el cor vessa sempre alegria.

¡Quina diferència entre aquells homes sense fe, tristos i vacil·lants per raó de la seva existència buida, exposats com penells a la «variabilitat» de les circumstàncies, i la nostra vida confiada de cristians, alegre i ferma, massissa, per raó del coneixement i del convenciment absolut del nostre destí sobrenatural!

Amb Déu, pensava, cada jornada em sembla més atractiva. Vaig vivint a «bocinets». Un dia considero magnífic un detall; un altre, descobreixo un panorama que abans no havia advertit… A aquest pas, no sé què passarà amb el temps. Després, he notat que Ell m'assegurava: doncs cada dia serà més gran la teva alegria, perquè aprofundiràs més i més en l'aventura divina, en el «embolic» tan gran on t'he ficat. I comprovaràs que Jo no et deixo.

No sigueu ànimes de via estreta, homes o dones menors d'edat, curts de vista, incapaços d'abastar el nostre horitzó sobrenatural cristià de fills de Déu. Déu i audàcia!

Mentre parlàvem, afirmava que s'estimava més no sortir mai del barracot on vivia, perquè li agradava més comptar les bigues de la «seva» quadra que les estrelles del cel.

—Així són molts, incapaços de prescindir de les seves petites coses, per a aixecar els ulls al cel: ja és hora que adquireixin una visió de més alçada!

¡Sembla mentida que es pugui ser tan feliç en aquest món on molts s'entesten a viure tristos, perquè corren rera el seu egoisme, com si tot s'acabés aquí baix!

—No em siguis tu d'aquests…, ¡rectifica a cada instant!

S'obeeix amb els llavis, amb el cor i amb la ment. —S'obeeix no a un home, sinó a Déu.

Perquè n'aprenguis. —A aquell personatge noble, docte i ferm, li vaig fer remarcar en una ocasió memorable que, per defensar una causa santa que els «bons» impugnaven, es jugava —segur que el perdria— un lloc enlairat en el seu món. Amb veu plena de gravetat humana i sobrenatural, que menyspreava els honors de la terra, em contestà: «m'hi jugo l'ànima».

Quan es pensa amb la ment clara en les misèries de la terra, i es contrasta aquest panorama amb les riqueses de la vida amb Crist, al meu entendre, no es troba més que una paraula que qualifiqui —amb expressió rotunda— el camí que tria la gent: bestiesa, bestiesa, bestiesa.

La majoria dels homes, no és que ens equivoquem; ens succeeix una cosa força pitjor: som curts de gambals.

Posa molta visió sobrenatural en tots els detalls de la teva vida ordinària, et vaig aconsellar. I vaig afegir immediatament: la convivència te n'ofereix moltes ocasions, al llarg del dia.