Llistat de punts

Doctor en Dret i en Filosofia, preparava una oposició a càtedra, a la Universitat de Madrid. Dues carreres brillants, realitzades amb brillantor.

Vaig rebre un avís seu: estava malalt, i desitjava que l'anés a veure. Vaig arribar a la pensió, on s'allotjava. —«Pare, em moro», fou la seva salutació. El vaig animar, amb afecte. Volgué fer confessió general. Aquella nit traspassà.

Un arquitecte i un metge m'ajudaren a amortallar-lo. —I, a la vista d'aquell cos jove, que ràpidament començà a descompondre's…, tots tres coincidírem en això: que les dues carreres universitàries no valien res, comparades amb la carrera definitiva que, com a bon cristià, acabava de coronar.

La mort arribarà inexorable. Per tant, ¡quina buida vanitat, el fet de centrar l'existència en aquesta vida! Mira com pateixen tantes i tants. A uns, perquè s'acaba, els dol de deixar-la; a uns altres, perquè dura, els avorreix… No hi ha lloc, en cap cas, per a l'errat sentit de justificar el nostre pas per la terra com un fi.

S'ha de sortir d'aquesta lògica, i afermar-se en l'altra: en l'eterna. Cal un canvi total: buidar-se d'un mateix, dels motius egocèntrics, que són caducs, per tal de renéixer en Crist, que és etern.

Non habemus hic manentem civitatem —no es troba en aquesta terra el nostre estatge definitiu. —I, a fi que no ho oblidem, apareix cruament, de vegades, aquesta veritat a l'hora de la mort: incomprensió, persecució, menyspreu… —I sempre la soledat, perquè —encara que estiguem rodejats d'afecte— cadascú es mor tot sol.

—Deixem anar ja totes les amarres! Preparem-nos contínuament per a aquest pas, que ens portarà a la presència eterna de la Trinitat Santíssima.