Llistat de punts

Ningú no és feliç, a la terra, fins que es decideix a no ser-ne. Així avança el camí: dolor, en cristià!, Creu; Voluntat de Déu, Amor; felicitat aquí i, després, eternament.

Servite Domino in laetitia! —¡Serviré Déu amb alegria! Una alegria que serà conseqüència de la meva Fe, de la meva Esperança i del meu Amor…, que ha de durar sempre, perquè, com ens assegura l'Apòstol, Dominus prope est!… —el Senyor em segueix de prop. Caminaré amb Ell, per tant, ben segur, ja que el Senyor és el meu Pare…, i amb la seva ajuda compliré la seva amable Voluntat, tot i que em costi.

Un consell, que us he repetit insistentment: estigueu alegres, sempre alegres.

—Que estiguin tristos els qui no es considerin fills de Déu.

Estàs passant uns dies d'exultació, curulla l'ànima de sol i de color. I, cosa estranya, ¡els motius del teu goig són els mateixos que altres vegades et desanimaven!

És allò de sempre: tot depèn del punt de mira. —Laetetur cor quaerentium Dominum! —quan es busca el Senyor, el cor vessa sempre alegria.

¡Quina diferència entre aquells homes sense fe, tristos i vacil·lants per raó de la seva existència buida, exposats com penells a la «variabilitat» de les circumstàncies, i la nostra vida confiada de cristians, alegre i ferma, massissa, per raó del coneixement i del convenciment absolut del nostre destí sobrenatural!

M'abordà aquell amic: «m'han dit que estàs enamorat». Vaig restar molt sorprès, i només se m'acudí preguntar-li l'origen de la notícia.

Em confessà que ho llegia en els meus ulls, que lluïen d'alegria.

Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava en els ulls de la seva Mare, que no pot contenir la seva alegria —Magnificat anima mea Dominum!— i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al costat.

Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l'alegria d'estar amb Ell i de tenir-lo.

Xapoteges en les temptacions, et poses en perill, jugues amb la vista i amb la imaginació, xerres de… estupideses. —I després t'espanta que t'assaltin dubtes, escrúpols, confusions, tristesa i descoratjament.

—M'has de concedir que ets poc conseqüent.

¡Sembla mentida que es pugui ser tan feliç en aquest món on molts s'entesten a viure tristos, perquè corren rera el seu egoisme, com si tot s'acabés aquí baix!

—No em siguis tu d'aquests…, ¡rectifica a cada instant!

Abans et «diverties» molt… —Però ara que portes Crist dins teu, se t'ha omplert la vida entera d'alegria sincera i comunicativa. Per això n'atraus d'altres.

—Tracta'l més, per arribar a tothom.

Tot contemplant aquella alegria davant el treball dur, demanà aquell amic: però, totes aquestes tasques es fan per entusiasme? —I li respongueren amb alegria i serenitat: «per entusiasme?…, ens hauríem lluït!»; per Dominum Nostrum Iesum Christum! —per Nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.

Aquell amic ens confiava sincerament que no s'havia avorrit mai, perquè mai no s'havia trobat sol, sense el nostre Amic. —Era al caient de la tarda, amb un silenci dens… Vas sentir molt viva la presència de Déu… I, amb aquella realitat, quina pau!