Llistat de punts

M'has preguntat si tinc creu. I t'he contestat que sí, que nosaltres sempre en tenim, de Creu. —Però una Creu gloriosa, segell diví, garantia de l'autenticitat de ser fills de Déu. Per això, sempre caminem feliços amb la Creu.

Sents més alegria. Però aquesta vegada es tracta d'una alegria nerviosa, un xic impacient, acompanyada de la sensació clara que dins teu alguna cosa s'esquinça en sacrifici.

Escolta'm bé: aquí a la terra, no hi ha felicitat completa. Per això, ara, immediatament, sense paraules i sense victimismes, ofereix-te en oblació a Déu, amb un lliurament total i absolut.

Sacrifici, sacrifici! —És veritat que seguir Jesucrist —ho ha dit Ell— és portar la Creu. Però no m'agrada sentir com les ànimes que estimen el Senyor parlen tant de creus i de renúncies: perquè, quan hi ha Amor, el sacrifici es fa de gust —encara que costi— i la creu és la Santa Creu.

—L'ànima que sap estimar i donar-se així, s'omple a vessar d'alegria i de pau. Així, doncs, ¿per què insistir en «sacrifici», com si es busqués consol, si la Creu de Crist —que és la teva vida— et fa feliç?

¿No t'has fixat que les ànimes mortificades, per la seva senzillesa, fins en aquest món frueixen més de les coses bones?

Sense mortificació, no hi ha felicitat a la terra.