Llistat de punts

Un altre home de fe m'escrivia: «quan per necessitat hom està aïllat, es nota perfectament l'ajuda dels germans. En considerar que ara tot ho haig de suportar “sol”, penso molt sovint que, si no fos per aquesta “companyia que ens fem des de lluny” —¡la beneïda Comunió dels Sants! —, no podria conservar aquest optimisme, que m'omple».

Propòsit sincer: fer amable i fàcil el camí als altres, que prou amargures comporta la vida.

Mentre continuïs persuadit que els altres han de viure sempre pendents de tu, mentre no et decideixis a servir —a ocultar-te i desaparèixer—, el tracte amb els teus germans, amb els teus col·legues, amb els teus amics, serà font contínua de disgustos, de malhumor…: de supèrbia.

El deure de la fraternitat, amb totes les ànimes, farà que exercitis el «apostolat de les coses petites», sense que ho notin: amb afany de servei, de manera que el camí se'ls mostri amable.

T'ha costat molt això d'anar deixant de banda i d'oblidar les teves preocupacionetes, les teves il·lusions personals: pobres i poques, però arrelades. —En compensació, ara estàs ben segur que són els teus germans, i només ells, la teva il·lusió i la teva ocupació, perquè en el proïsme has après a descobrir-hi Jesucrist.

Evita amb delicadesa tot allò que pugui ferir el cor dels altres.

¿Per què, entre deu maneres de dir que «no», has d'escollir sempre la més antipàtica? —La virtut no vol ferir.

El pensament de la mort t'ajudarà a cultivar la virtut de la caritat, perquè potser aquell instant concret de convivència és l'últim en el qual coincideixes amb aquest o amb l'altre…: ells o tu, o jo, podem faltar en qualsevol moment.

Evita sempre la queixa, la crítica, les murmuracions…: evita de soca-rel tot allò que pugui introduir discòrdia entre germans.

Custos, quid de nocte! —Sentinella, alerta!

Tant de bo tu també t'acostumessis a tenir, durant la setmana, el teu dia de guàrdia: per entregar-te més, per viure amb més amorosa vigilància cada detall, per fer una mica més d'oració i de mortificació.

Mira que l'Església Santa és com un gran exèrcit en ordre de batalla. I tu, a dins d'aquell exèrcit, hi defenses un «front», on hi ha atacs i lluites i contraatacs. Ho entens?

Aquesta disposició, com que t'acosta més a Déu, t'impulsarà a convertir les teves jornades, una rera l'altra, en dies de guàrdia.