Llistat de punts

Persones de nacions diverses, de races distintes, d'ambients i professions molt diferents… Quan els parles de Déu, palpes el valor humà i sobrenatural de la teva vocació d'apòstol. És com si revisquessis, en la seva realitat total, el miracle de la primera predicació dels deixebles del Senyor: frases dites en una llengua estranya, que mostren un camí nou, han estat sentides per cada un en el fons del cor, en la seva pròpia llengua. I passa pel teu cap, amb nova vida, l'escena dels «parts, medes i elamites…» que s'han apropat feliços a Déu.

No vulguis fer del món un convent, perquè seria un desordre… Però tampoc, de l'Església un bàndol terrenal, perquè equivaldria a una traïció.

La perenne vitalitat de l'Església Catòlica assegura que la veritat i l'esperit de Crist no s'allunyen de les diverses necessitats dels temps.

No es pot promoure la veritable unitat a còpia d'obrir noves divisions… I molt menys, quan els promotors aspiren a assolir el comandament, suplantant l'autoritat legítima.

«Era un guerriller —escriu—, i em bellugava per la muntanya, disparant quan em donava la reial gana. Però vaig voler allistar-me com a soldat, en comprendre que les guerres les guanyen, més fàcilment, els exèrcits organitzats i amb disciplina. Un pobre guerriller aïllat no pot conquistar ciutats senceres, ni ocupar el món. Vaig penjar el meu fusellot —resulta tan antiquat!—, i ara estic més ben armat. Al mateix temps, sé que ja no em puc ajeure a la muntanya, a l'ombra d'un arbre, i somiar que tot solet guanyaré la guerra».

—¡Beneïda disciplina i beneïda unitat de la nostra Mare l'Església Santa!

A tants catòlics rebels els diria que manquen al seu deure els qui, en comptes d'atenir-se a la disciplina i a l'obediència, a l'autoritat legítima, es converteixen en partit; en bàndol menut; en cucs de discòrdia; en conxorxa i xafarderia; en fomentadors d'estúpides pugnes personals; en teixidors d'ordits de gelosies i crisis.

Custos, quid de nocte! —Sentinella, alerta!

Tant de bo tu també t'acostumessis a tenir, durant la setmana, el teu dia de guàrdia: per entregar-te més, per viure amb més amorosa vigilància cada detall, per fer una mica més d'oració i de mortificació.

Mira que l'Església Santa és com un gran exèrcit en ordre de batalla. I tu, a dins d'aquell exèrcit, hi defenses un «front», on hi ha atacs i lluites i contraatacs. Ho entens?

Aquesta disposició, com que t'acosta més a Déu, t'impulsarà a convertir les teves jornades, una rera l'altra, en dies de guàrdia.

Si tu estimes de debò la teva Pàtria —i n'estic segur, que te l'estimes—, davant un allistament voluntari per defensar-la d'un perill imminent, no dubtaries a inscriure-hi el teu nom. En moments d'emergència, ja t'ho he escrit, tothom és útil: homes i dones; vells, madurs, joves, i adolescents i tot. Només resten al marge els incapaços i els nens.

Cada dia es convoca, no ja un allistament voluntari —això és poc—, sinó una mobilització general d'ànimes, per defensar el Regne de Crist. I el mateix Rei, Jesús, t'ha cridat expressament pel teu nom. Et demana que lluitis les batalles de Déu, posant al seu servei allò que hi ha de més elevat en la teva ànima: el cor, la voluntat, l'enteniment, tot el teu ésser.

—Escolta'm: la carn, amb la teva puresa de vida i especialment amb la protecció de la Mare de Déu, no és problema. —¿Seràs tan covard, que intentaràs deslliurar-te de la crida, amb l'excusa que tens malalt el cor, la voluntat o l'enteniment?… ¿Pretens justificar-te i quedar-te en serveis auxiliars?

—El Senyor vol fer de tu un instrument d'avantguarda —ja ho ets— i, si gires l'esquena, no mereixes més que llàstima, per traïdor!