Quina compassió que t'inspiren!… Voldries dir-los a crits que perden el temps… ¿Per què són tan cecs, i no perceben allò que tu —miserable— has vist? ¿Per què no han de preferir el millor?

—Prega, mortifica't, i després —¡en tens obligació!— desperta'ls d'un a un, i explica'ls —també d'un a un— que, igual que tu, poden trobar un camí diví, sense abandonar el lloc que ocupen en la societat.