No et sorprenguis i no t'acovardeixis perquè t'ha retret que l'hagis posat davant per davant de Crist, ni tampoc perquè hagi afegit, indignat: «ja no puc viure tranquil sense prendre una decisió…».

Encomana'l… És inútil que miris de tranquil·litzar-lo: potser li ha passat a primer pla una antiga inquietud, la veu de la seva consciència.