Llistat de punts

Acaba sempre l’examen amb un acte d’Amor —dolor d’Amor—: per tu, per tots els pecats dels homes... —I considera la cura paternal de Déu, que et va remoure els obstacles perquè no ensopeguessis.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de ficar-te dins de cada Sagrari quan vegis els murs o les torres de les cases del Senyor. —Ell t’hi espera.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de dir a Maria Immaculada ni que sigui una jaculatòria quan passis prop dels llocs on saps que ofenen Crist.

Fes servir aquestes santes «indústries humanes» que et vaig aconsellar per no perdre la presència de Déu: jaculatòries, actes d’Amor i desgreuge, comunions espirituals, «mirades» a la imatge de la Mare de Déu...

Fica’t dins les ferides de Crist Crucificat. —Allí aprendràs a guardar els sentits, tindràs vida interior, i oferiràs al Pare de continu els dolors del Senyor i els de Maria, per pagar per les teves culpes i per totes les culpes dels homes.

No li demanis perdó a Jesús només de les teves culpes: no l’estimis tan sols amb el teu cor...

Desagreuja’l per totes les ofenses que li han fet, li fan i li faran..., estima’l amb tota la força de tots els cors de tots els homes que més se l’hagin estimat.

Sigues audaç: digues-li que estàs més boig per Ell que Maria Magdalena, més que Teresa i Teresina..., més sonat que Agustí i Domènec i Francesc, més que Ignasi i Xavier.

Dolor d’Amor. —Perquè Ell és bo. Perquè és el teu Amic, que va donar per tu la seva Vida. —Perquè tot el que tens de bo és seu. —Perquè l’has ofès tant... Perquè t’ha perdonat... ¡Ell!..., ¡¡a tu!!

—Plora, fill meu, de dolor d’Amor.

¡Com plorava, al peu de l’altar, aquell jove Sacerdot sant que va merèixer martiri, perquè es recordava d’una ànima que havia anat a rebre Crist en pecat mortal!

—¿Així el desagreuges tu?

La nostra voluntat, amb la gràcia, és omnipotent davant de Déu. —Així, a la vista de tantes ofenses al Senyor, si diem a Jesús amb voluntat eficaç, per exemple anant en tramvia: «Déu meu, voldria fer tants actes d’amor i de desgreuge com les voltes que fa cada roda d’aquest cotxe», en aquell mateix instant davant de Jesús realment l’hem estimat i desagreujat d’acord amb el nostre desig.

Aquesta «bajanada» no desdiu de la infància espiritual: és el diàleg etern entre el nen innocent i el pare sonat pel seu fill:

—¿Quant m’estimes? ¡Digues-ho! —I el menut sil·labeja: ¡Mi-li-ons i mi-li-ons!