Llistat de punts

M’agrada que visquis aquesta «reparació ambiciosa»: ¡el món!, m’has dit. —Bé, però, primer de tot, els de la teva família sobrenatural i de sang, els del país que és la nostra Pàtria.

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

El non serviam de Satanàs ha estat massa fecund. —¿No sents l’impuls generós de dir cada dia, amb voluntat d’oració i d’obres, un serviam —¡et serviré, et seré fidel!— que superi en fecunditat aquell clam de rebel·lia?

Aquella dona que a casa de Simó el leprós, a Betània, ungeix amb un ric perfum el cap del Mestre, ens recorda el deure de ser esplèndids en el culte de Déu.

—Tot el luxe, la majestat i la bellesa em semblen poca cosa.

—I contra els qui ataquen la riquesa de vasos sagrats, ornaments i retaules, se sent la lloança de Jesús: Opus enim bonum operata est in me —ha fet amb mi una bona obra.

Quan vingui el sofriment, el menyspreu..., la Creu, has de considerar: ¿què és això per al que jo em mereixo?

Nen, encén-te en desigs d’esmenar les enormitats de la teva vida d’adult.

Quan una ànima de nen fa present al Senyor els seus desigs d’indult, ha d’estar segura que ben aviat veurà complerts aquests desigs: Jesús li arrencarà de l’ànima la cua immunda, que arrossega per les seves misèries passades; li traurà el pes mort, resta de totes les impureses, que el fa anar arrapat a terra; llençarà lluny del nen tot el llast terrenal del seu cor perquè pugi fins a la Majestat de Déu, a fondre’s en la flamarada viva d’Amor, que és Ell.