Llistat de punts
Expiació: aquesta és la senda que mena cap a la Vida.
¡Quina por que té la gent de l’expiació! Si allò que fan per ser ben considerats pel món ho fessin rectificant la intenció, per Déu... ¡que sants que serien alguns i algunes!
¿Plores? —No te’n donis vergonya. Plora: que sí, que els homes també ploren, com tu, en solitud i davant Déu. —A la nit, diu el Rei David, regaré amb llàgrimes el meu llit.
Amb aquestes llàgrimes, ardents i virils, pots purificar el passat i sobrenaturalitzar la teva vida actual.
Si saps que aquests dolors —físics o morals— són purificació i mereixement, beneeix-los.
Que la teva voluntat reclami als sentits, mitjançant l’expiació, allò que les altres potències li refusen en l’oració.
¡Com ennoblim el dolor, posant-lo al lloc que li pertoca (expiació) en l’economia de l’esperit!
«Allò que dec a Déu, pel fet de ser cristià: la meva falta de correspondència, davant d’aquest deute, m’ha fet plorar de dolor: de dolor d’Amor. Mea culpa!». —Ja és bo que vagis reconeixent els teus deutes: però no oblidis com es paguen: amb llàgrimes... i amb obres.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/5999/ (09/05/2024)