Llistat de punts

Aquesta manera sobrenatural de procedir és una veritable tàctica militar. —Mantens la guerra —les lluites diàries de la teva vida interior— en unes posicions que situes lluny dels murs principals de la teva fortalesa.

I l’enemic es presenta allí: a la teva petita mortificació, a la teva oració habitual, al teu treball ordenat, al teu pla de vida: i és difícil que arribi a atansar-se fins a les torrasses, febles per a l’assalt, del teu castell. —I si hi arriba, hi arriba sense eficàcia.

No t’atabalis si, tot considerant les meravelles del món sobrenatural, sents l’altra veu —íntima, insinuant— de l’home vell.

És el «cos de mort» que clama pels seus drets perduts... En tens prou amb la gràcia: sigues fidel i venceràs.

El món, el dimoni i la carn són uns aventurers que, aprofitant-se de la feblesa del salvatge que duus a dins, volen que, a canvi del pobre mirallet d’un plaer —que no val res—, els lliuris l’or fi i les perles i els brillants i els robins amarats amb la sang viva i redemptora del teu Déu, que són el preu i el tresor de la teva eternitat.

¿Ho sents? —En un altre estat, en un altre lloc, en un altre grau i ofici faries un bé molt més gran. —¡Per fer el que fas no fa falta talent!...

Doncs jo et dic: allà on t’han posat agrades a Déu..., i això que pensaves és clarament suggestió infernal.

T’amoïnes i t’entristeixes perquè les teves comunions són fredes, plenes d’aridesa. —Quan vas al Sagrament, digues: ¿et busques a tu o busques Jesús? —Si et busques a tu, tens motiu per entristir-te... Però si —com has de fer— busques Crist, ¿vols un senyal més segur que la Creu per saber que l’has trobat?

Una altra caiguda... i ¡quina caiguda!... ¿Desesperar-te? No: humiliar-te i recórrer, per Maria, la teva Mare, a l’Amor Misericordiós de Jesús. —Un miserere i ¡amunt el cor! —A començar de nou.

¡Molt fonda és la teva caiguda! —Comença els fonaments des d’allà baix. —Sigues humil. Cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies. —No rebutjarà Déu un cor contrit i humiliat.

Tu no vas contra Déu. —Les teves caigudes són de fragilitat. —D’acord: però ¡les tens tan sovint, aquestes fragilitats! —no saps evitar-les— que, si no vols que et tingui per dolent, t’hauré de tenir per dolent i per ruc.

Un voler sense voler és el teu, mentre no eliminis decididament l’ocasió. —No et vulguis enganyar dient-me que ets feble. Ets... covard, que no és el mateix.

Aquesta trepidació del teu esperit, la temptació, que t’envolta, és com una bena davant els ulls de la teva ànima.

Estàs a les fosques. —No t’entossudeixis a anar sol, perquè, sol, cauràs. —Ves al teu Director —al teu superior— i ell farà que sentis aquelles paraules de Rafael Arcàngel a Tobies:

Forti animo esto, in proximo est ut a Deo cureris. —Coratge, que ben aviat et guarirà Déu. —Sigues obedient, i cauran les escames, et caurà la bena dels ulls, i Déu t’omplirà de gràcia i de pau.

¡No em sé dominar!, m’escrius desanimat. —I et responc: Però, ¿que potser has intentat posar-hi els mitjans?

¡Benaurades malaurances de la terra! —Pobresa, llàgrimes, odis, injustícia, deshonra... Tot ho podràs en Aquell que et confortarà.