Llistat de punts

No vulguis dialogar amb la concupiscència: menysprea-la.

Desprèn-te de les criatures fins a restar-ne despullat. Perquè —diu el papa sant Gregori— el dimoni no té res de propi en aquest món, i es presenta nu a la contesa. Si vas a lluitar-hi vestit, molt aviat cauràs per terra: perquè tindrà per on agafar-te.

¿Com va aquest cor? —No te m’inquietis: els sants —que eren éssers ben constituïts i normals, com tu i com jo— també sentien aquestes «naturals» inclinacions. I si no les haguessin sentides, la seva reacció «sobrenatural» de guardar el cor —ànima i cos— per a Déu, en comptes de lliurar-lo a una criatura, hauria tingut ben poc mèrit.

Per això, un cop vist el camí, crec que la feblesa del cor no ha de ser obstacle per a una ànima decidida i «ben enamorada».

Fes servir aquestes santes «indústries humanes» que et vaig aconsellar per no perdre la presència de Déu: jaculatòries, actes d’Amor i desgreuge, comunions espirituals, «mirades» a la imatge de la Mare de Déu...

Que la vida de l’home sobre la terra és milícia, ho va dir Job fa molts segles.

—Encara hi ha panxacontents que no se n’han assabentat.

M’escrius i copio: «El meu goig i la meva pau. No podré tenir mai una vertadera alegria si no tinc pau. ¿I què és la pau? La pau és una cosa molt lligada amb la guerra. La pau és conseqüència de la victòria. La pau em reclama una lluita constant. Sense lluita no podré tenir pau».

¡Has fracassat! —Nosaltres no fracassem mai. —Vas posar del tot la teva confiança en Déu. —No vas estalviar, després, cap mitjà humà.

Estigues convençut d’aquesta veritat: el teu èxit —ara i en això— era fracassar. —Dona-li gràcies al Senyor i ¡a començar una altra vegada!

Estima la teva Mare. I Ella t’obtindrà gràcia abundant per vèncer en aquesta lluita de cada dia. —I no serviran de res al maligne aquelles coses perverses, que pugen i pugen, bullint dins teu, fins a voler ofegar amb la seva podridura perfumada els grans ideals, els manaments sublims que Crist mateix t’ha posat dins el cor. —Serviam!

No t’atabalis si, tot considerant les meravelles del món sobrenatural, sents l’altra veu —íntima, insinuant— de l’home vell.

És el «cos de mort» que clama pels seus drets perduts... En tens prou amb la gràcia: sigues fidel i venceràs.

¡No em sé dominar!, m’escrius desanimat. —I et responc: Però, ¿que potser has intentat posar-hi els mitjans?