Llistat de punts

¡Has fracassat! —Nosaltres no fracassem mai. —Vas posar del tot la teva confiança en Déu. —No vas estalviar, després, cap mitjà humà.

Estigues convençut d’aquesta veritat: el teu èxit —ara i en això— era fracassar. —Dona-li gràcies al Senyor i ¡a començar una altra vegada!

Però... ¿i els mitjans? —Són els mateixos de Pere i de Pau, de Domènec i de Francesc, d’Ignasi i de Xavier: el Crucifix i l’Evangeli...

—¿Que potser et semblen petits?

En les empreses d’apostolat és bo —és una obligació— que consideris els teus mitjans terrenals (2 + 2 = 4), però no oblidis ¡mai! que has de comptar, per sort, amb un altre sumand: Déu + 2 + 2...

Serveix el teu Déu amb rectitud, sigues-li fidel... i no et preocupis de res: perquè és una gran veritat que «si cerques el regne de Déu i la seva justícia, Ell et donarà totes les altres coses —les materials, els mitjans— de més a més».

Llença lluny teu la desesperança que et produeix el coneixement de la teva misèria. —És veritat: pel teu prestigi econòmic, ets un zero..., pel teu prestigi social, un altre zero..., i un altre per les teves virtuts, i un altre pel teu talent...

Però, a l’esquerra d’aquestes negacions, hi ha Crist... i ¡quina xifra incommensurable en resulta!

Que ets... ningú. —Que n’hi ha que han alçat i alcen ara meravelles d’organització, de premsa, de propaganda. —¿Que tenen tots els mitjans, quan tu no en tens cap?... Bé: recorda’t d’Ignasi:

Ignorant, entre els doctors d’Alcalà. —Pobre, pobríssim, entre els estudiants de París. —Perseguit, calumniat...

És el camí: estima i creu i ¡pateix!: el teu Amor i la teva Fe i la teva Creu són els mitjans infal·libles per posar en pràctica i per eternitzar les ànsies d’apostolat que duus dins el cor.

Et reconeixes miserable. I ho ets. —Malgrat tot —més encara: per això— Déu et va buscar.

—Sempre fa servir instruments desproporcionats: perquè es vegi que l’«obra» és seva.

—A tu només et demana docilitat.

Quan t’«entreguis» a Déu no hi haurà cap dificultat que pugui remoure el teu optimisme.

¿Per què deixes aquests racons dins el cor? —Mentre no et donis tu del tot, és inútil que pretenguis portar-li algú altre.

—Un pobre instrument, ets.

¿Però, ¡a hores d’ara!, resultarà que et cal l’aprovació, el caliu, els consols dels poderosos, per continuar fent el que Déu vol?

—Els poderosos solen ser volubles, i tu has de ser constant. Sigues agraït, si t’ajuden. I continua, impertorbable, si et menyspreen.

No en facis cas. —De sempre, els «prudents» han anomenat bogeries les obres de Déu.

—¡Endavant, audàcia!

¿Ho veus? Un fil i un altre i molts, ben trenats, formen aquesta maroma capaç d’alçar pesos enormes.

—Tu i els teus germans, unides les vostres voluntats per complir la de Déu, sereu capaços de superar tots els obstacles.