Llistat de punts

Desil·lusionat. —Vens alacaigut. ¡Els homes t’acaben de donar una lliçó! —Es pensaven que no els necessitaves, i traspuaven oferiments. La possibilitat d’haver-te d’ajudar econòmicament —quatre pessetetes miserables— va convertir l’amistat en indiferència.

—Confia només en Déu i en els qui, per Ell, estan units amb tu.

Usualment, la gent és molt poc generosa amb els seus diners —m’escrius—. Conversa, entusiasmes sorollosos, promeses, plans. —A l’hora del sacrifici són pocs els qui «hi posen l’espatlla». I, si donen, ha de ser amb un esbarjo entremig —ball, tómbola, cinema, vetllada—, o anunci i llista de donatius a la premsa.

—Trista és l’escena, però té excepcions: sigues tu també dels qui no deixen que la mà esquerra, quan fan una almoina, sàpiga el que fa la dreta.

Que ets... ningú. —Que n’hi ha que han alçat i alcen ara meravelles d’organització, de premsa, de propaganda. —¿Que tenen tots els mitjans, quan tu no en tens cap?... Bé: recorda’t d’Ignasi:

Ignorant, entre els doctors d’Alcalà. —Pobre, pobríssim, entre els estudiants de París. —Perseguit, calumniat...

És el camí: estima i creu i ¡pateix!: el teu Amor i la teva Fe i la teva Creu són els mitjans infal·libles per posar en pràctica i per eternitzar les ànsies d’apostolat que duus dins el cor.

Quan només es busca Déu, bé es pot posar en pràctica, per tirar endavant obres de zel, aquell principi que formulava un bon amic nostre: «Es gasta el que es degui, encara que es degui el que es gasti».

No perdis la son pel conflicte econòmic que s’aproxima a la teva empresa d’apostolat. —Augmenta la confiança en Déu, fes humanament el que puguis, ¡i veuràs com ben aviat els diners deixaran de ser cap conflicte!

No deixis de fer les coses per falta d’instruments: es comença com es pot. —Després, la funció crea l’òrgan. Alguns, que no valien, resulten aptes. Amb els altres es fa una operació quirúrgica, encara que faci mal —¡bons «operadors» van ser els sants!—, i es continua endavant.