Llistat de punts

No et faci res si diuen que tens esperit de cos. ¿Què volen? ¿Un instrument deliqüescent, que es faci a miques a l’hora d’empunyar-lo?

¡Poder de la caritat! —La vostra mútua feblesa és també suport que us manté drets en el compliment del deure si viviu la vostra fraternitat beneïda: com se sostenen mútuament, apuntalant-se, els naips.

¿Saps que aquella persona es troba en un perill per a la seva ànima? —De lluny estant, amb la teva vida d’unió, pots ser-li una ajuda eficaç. —¡Vinga, doncs!, i no t’intranquil·litzis.

¿Ho veus? Un fil i un altre i molts, ben trenats, formen aquesta maroma capaç d’alçar pesos enormes.

—Tu i els teus germans, unides les vostres voluntats per complir la de Déu, sereu capaços de superar tots els obstacles.

Comunió, unió, comunicació, confidència: Paraula, Pa, Amor.

Tindràs més facilitat per complir el teu deure si penses en l’ajuda que et donen els teus germans i en la que deixes de donar-los, si no ets fidel.

Jerarquia. —Cada peça al seu lloc. —¿Què en quedaria d’una pintura de Velázquez si cada color se n’anés per la seva banda, cada fil de la tela es deslligués, cada tros de fusta del bastidor se separés dels altres?

No em siguis... ximple: és cert que fas el paper —tirant llarg— d’un petit caragol en aquesta gran empresa de Crist.

Però, ¿no saps el que implica que el caragol no colli prou o surti de lloc?: que s’afluixaran les peces més grans o bé cauran oscades les rodes.

S’haurà entrebancat el treball. —Potser s’inutilitzarà tota la maquinària.

¡Quina gran cosa és ser un petit caragol!

¡Quina ànsia hi ha al món per deixar el propi lloc! —¿Què passaria si cada os, cada múscul del cos humà, volgués ocupar una posició diferent de la que li pertoca?

No és pas cap altra la raó del malestar del món. —Persevera en la teva situació, fill meu: des d’aquí, ¡quin munt de feina faràs pel regnat efectiu de nostre Senyor!

L’esforç de cadascun de vosaltres, aïllat, resulta ineficaç. —Si us uneix la caritat de Crist, us meravellarà l’eficàcia.

No oblidis que la unitat és símptoma de vida: desunir-se és putrefacció, senyal cert de ser un cadàver.

T’admirava que aprovés la falta d’«uniformitat» en aquest apostolat on tu treballes. I et vaig dir:

Unitat i diversitat. —Heu de ser tan variats com ho són els sants del cel, que cadascun té les seves notes personals especialíssimes. —I, també, tan conformes els uns amb els altres com els sants, que no serien sants si cadascun d’ells no s’hagués identificat amb Crist.