Llistat de punts

Si saps estimar els altres i difons aquest afecte —caritat de Crist, fina, delicada— entre tots, us donareu suport els uns als altres: i qui estigui a punt de caure se sentirà sostingut —i urgit— amb aquesta fortalesa fraterna, per a ser fidel a Déu.

Escolta de llavis de Jesús aquella paràbola que relata Sant Joan en el seu Evangeli: Ego sum vitis, vos palmites —Jo sóc la vinya; vosaltres, les sarments.

Ja tens a la imaginació, a l'enteniment, la paràbola sencera. I veus que una sarment separada del cep, de la vinya, no serveix per a res, no s'omplirà de fruit, seguirà la sort d'un pal sec, que trepitjaran els homes o les bèsties, o que es llençarà al foc…

—Tu ets la sarment: treu-ne totes les conseqüències.

Les sarments, unides a la vinya, maduren i donen fruits.

—Què hem de fer tu i jo? Estar ben units, per mitjà del Pa i de la Paraula, a Jesucrist, que és la nostra vinya…, dient-li paraules d'afecte al llarg de tot el dia. Els enamorats ho fan així.

Pensa en la teva Mare l'Església Santa, i considera que, si un membre es ressent, tot el cos se'n ressent.

—El teu cos té necessitat de cadascun dels membres, però cadascun dels membres en té del cos sencer. —¡Ai, si la meva mà deixés de complir el seu deure…, o si deixés de bategar el cor!

Voldria —ajuda'm amb la teva oració— que, en l'Església Santa, tots ens sentíssim membres d'un sol cos, com ens demana l'Apòstol; i que visquéssim a fons, sense indiferències, les alegries, les tribulacions, l’expansió de la nostra Mare, una, santa, catòlica, apostòlica, romana.

Voldria que visquéssim la identitat d'uns amb altres, i de tots amb Crist.

Persuadeix-te, fill, que desunir-se, en l'Església, és morir.

Rebutja el nacionalisme que dificulta la comprensió i la convivència: és una de les barreres més pernicioses de molts moments històrics.

I rebutja'l amb més força —perquè seria més nociu—, si algú pretén portar-lo al Cos de l'Església, que és on més ha de resplendir la unió de tot i de tots en l'amor a Jesucrist.

Si manca la pietat —aquell llaç que ens lliga a Déu amb força i, per Ell, als altres, perquè en els altres hi veiem Crist—, és inevitable la desunió, amb la pèrdua de tot esperit cristià.

Lluny físicament i, tanmateix, ben a prop de tots: molt a prop de tots!…, repeties feliç.

Estaves content, gràcies a aquesta comunió de caritat, de què et vaig parlar, que has d'avivar sense cansar-te.

De vegades, se'n va el cinquanta per cent de l'activitat en lluites intestines, que tenen com a fonament l’absència de la caritat, les històries i les xafarderies entre germans. D’altra banda, un vint-i-cinc per cent de l'activitat se'n va en la construcció d'edificis innecessaris per a l'apostolat. No s'ha de consentir mai la murmuració i no s'ha de perdre el temps bastint tantes cases, i així les persones seran apòstols cent per cent.