Llistat de punts
¿Adotzenar-te? ¿¡Tu... un de tants!? ¡Si has nascut per a cabdill!2 Entre nosaltres no hi ha lloc per als tebis. Humilia’t i Crist et tornarà a encendre amb focs d’Amor.
A l’hora de la temptació pensa en l’Amor que t’espera al cel: fomenta la virtut de l’esperança, que no és pas falta de generositat.
Reacciona. —Escolta el que et diu l’Esperit Sant: Si inimicus meus maledixisset mihi, sustinuissem utique —si el meu enemic m’ofèn, no és estrany, i és més tolerable. Però, tu... tu vero homo unanimis, dux meus et notus meus, qui simul mecum dulces capiebas cibos —¡tu, el meu amic, el meu apòstol, que t’asseus a la meva taula i menges amb mi dolces viandes!
Cal arribar a la convicció que Déu està al nostre costat contínuament. —Vivim com si el Senyor fos allà lluny, on brillen les estrelles, i no considerem que també està sempre a la vora nostra.
I hi està com un Pare amorós —a cadascun de nosaltres ens estima més que totes les mares del món poden estimar els seus fills—, ajudant-nos, inspirant-nos, beneint... i perdonant.
¡Quantes vegades no hem fet desarrufar el front dels nostres pares dient-los, després d’una entremaliadura: ja no ho faré més! —Potser aquell mateix dia hi tornàvem... I el nostre pare, fingint duresa en la veu, la cara tota seriosa, ens renya..., alhora que se li entendreix el cor, coneixedor de la nostra feblesa, pensant: pobre noi, ¡quins esforços que fa per portar-se bé!
Cal que ens amarem, que ens en saturem, que Pare i molt Pare nostre és el Senyor que està al costat nostre i en el cel.
¿Saber que m’estimes tant, Déu meu... i no m’he tornat boig?
Deixa que es vessi el teu cor en efusions d’Amor i d’agraïment en considerar com la gràcia de Déu t’allibera cada dia dels llaços que et para l’enemic.
No oblidis, nen babau, que l’Amor t’ha fet omnipotent.
«Cabdill» no tenia, els primers anys trenta del segle passat (i abans), cap connotació directament política, encara que alguns polítics, de la dreta o de l’esquerra, la utilitzessin, com la feien servir en molts altres àmbits. Qualsevol cap de qualsevol organització —fins i tot el Papa de Roma—podia ser anomenat o tractat com a cabdill, que era una manera de parlar d’una persona principal, sense més valoracions. L’autor, aquí, encoratja tots els lectors perquè se sentin cridats per Déu a abandonar l’anonimat, com a cristians, i a ser conscients de la seva responsabilitat social. Poc després, l’abús polític de «cabdill» faria que esdevingués un mot clarament connotat. Però llavors Consideraciones espirituales (1934) —d’on surten gairebé tots els punts que inclouen aquesta paraula—, ja feia temps que havia estat publicat. La referència documental més antiga d’aquesta paraula, a Camí, és de juny de 1930 (n. 833).
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/5622/ (08/05/2024)