Llistat de punts

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

Aquest Crist, que tu veus, no és Jesús. —Deu ser, si de cas, la trista imatge que en poden formar els teus ulls tèrbols... —Purifica’t. Aclareix la mirada amb la humilitat i la penitència. Després... no et faltaran les llums nítides de l’Amor. I en tindràs una visió perfecta. La teva imatge serà realment la seva: ¡Ell!

¡Quina por que té la gent de l’expiació! Si allò que fan per ser ben considerats pel món ho fessin rectificant la intenció, per Déu... ¡que sants que serien alguns i algunes!

¿Motius per a la penitència? Desgreuge, reparació, petició, acció de gràcies: mitjà per tirar endavant...: per tu, per mi, pels altres, per la teva família, pel teu país, per l’Església... I mil motius més.

No t’amoïnis, si t’enfades, quan fas aquestes petites coses que Ell et demana. —Ja arribaràs a somriure...

¿No veus amb quines poques ganes el nen senzill dona al seu pare, que el prova, la llaminadura que tenia a les mans?... Però, la hi dona: ha vençut l’amor.

Una punxada. —I una altra. I una altra. —¡Sofreix-les, home! ¿Que no veus que ets tan menut que només pots oferir en la teva vida —en el teu caminet— aquestes petites creus?

A més, fixa-t’hi: una creu damunt d’una altra —una punxada..., i una altra..., ¡quin munt més gran!

Al capdavall, nen, has sabut fer una cosa molt gran: Estimar.