Llistat de punts

Tu..., que per un amoret de la terra has passat per tantes baixeses, ¿creus de debò que estimes Crist i no passes, ¡per Ell!, aquesta humiliació?

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

Que ets... ningú. —Que n’hi ha que han alçat i alcen ara meravelles d’organització, de premsa, de propaganda. —¿Que tenen tots els mitjans, quan tu no en tens cap?... Bé: recorda’t d’Ignasi:

Ignorant, entre els doctors d’Alcalà. —Pobre, pobríssim, entre els estudiants de París. —Perseguit, calumniat...

És el camí: estima i creu i ¡pateix!: el teu Amor i la teva Fe i la teva Creu són els mitjans infal·libles per posar en pràctica i per eternitzar les ànsies d’apostolat que duus dins el cor.

Ideo omnia sustineo propter electos —tot ho sofreixo, pels escollits, ut et ipsi salutem consequantur —per tal que obtinguin la salvació, quae est in Christo Jesu— que és en Crist Jesús.

—¡Una bona manera de viure la Comunió dels Sants!

—Demana al Senyor que et doni aquest esperit de sant Pau.

«No es pot ser arrel i capçada sinó sent saba, esperit, cosa que va per dins».

—L’amic teu que va escriure aquestes paraules sabia que eres noblement ambiciós. —I et va ensenyar el camí: la discreció, el sacrifici, ¡anar per dins!

No ho dubtis: deixa que surti del cor als llavis un Fiat —¡que es faci!...—, que sigui la coronació del sacrifici.

Fer de cap en una obra d’apostolat és tant com estar disposat a sofrir-ho tot, de tothom, amb infinita caritat.