Llistat de punts

Situats al Calvari, on Jesús ha mort, l'experiència dels nostres personals pecats ha de conduir-nos al dolor: a una decisió més madura i més fonda de no tornar a ofendre’l.

Acosta't a Jesús mort per tu, acosta't a aquesta Creu que es retalla sobre el cim del Gòlgota…

Però acosta-t'hi amb sinceritat, amb aquell recolliment interior que és senyal de maduresa cristiana: per tal que els esdeveniments divins i humans de la Passió penetrin en la teva ànima.

Hem d'acceptar la mortificació amb els mateixos sentiments que va tenir Jesucrist en la seva Passió Santa.

Pensar en la Mort de Crist es tradueix en una invitació a situar-nos davant el nostre quefer diari, amb absoluta sinceritat, i a prendre'ns seriosament la fe que professem.

Ha de ser una ocasió d'aprofundir en la profunditat de l'Amor de Déu, per poder així —amb la paraula i amb les obres— mostrar-lo als homes.

Ahir vaig veure un quadre de Jesús difunt, que em va encantar. Un àngel, amb unció indicible, li besa la mà esquerra; un altre, als peus del Salvador, té un clau arrencat de la Creu; i, en primer terme, d'esquena, mirant el Crist, un angelot xic plora.

Vaig demanar al Senyor que em regalessin el quadre: és bonic, respira pietat. —Em va entristir saber que una persona, a qui es va mostrar el llenç perquè el comprés, el rebutjà dient: «un cadàver!» Per a mi, seràs sempre la Vida.