Llistat de punts

La Creu simbolitza la vida de l'apòstol de Crist, amb un vigor i una veritat que encanten l'ànima i el cos, per més que a vegades costi i se'n conegui el pes.

Entenc que, per Amor, desitgis patir amb Crist: posar la teva esquena entre Ell i els galifardeus, que l'assoten; el teu cap, i no el seu, per a les espines; i els teus peus i les teves mans, per als claus;…o, almenys, acompanyar la nostra Mare Santa Maria, al Calvari, i acusar-te de deïcida pels teus pecats…, i sofrir i estimar.

M'he proposat sovintejar més el Paràclit, i demanar-li les seves llums, m'has dit.

—Bé: però recorda, fill, que l'Esperit Sant és fruit de la Creu.

L'amor gustós, que fa feliç l'ànima, està basat en el dolor: no hi pot haver amor sense renúncia.

Crist clavat a la Creu, i tu?…: encara ficat només en els teus gustos!; em corregeixo: clavat pels teus gustos!

No siguem —no podem ser!— cristians de sucre: a la terra hi ha d'haver dolor i Creu.

En aquesta vida nostra cal comptar amb la Creu. El qui no compta amb la Creu no és cristià…, i no podrà evitar la topada amb «la seva creu», en la qual es desesperarà.

Ara que la Creu és seriosa, de pes, Jesús fa les coses de manera que ens omple de pau; es fa Cireneu nostre, perquè la càrrega resulti lleugera.

Digues-li, llavors, ple de confiança: Senyor, quina Creu és aquesta? Una Creu sense creu. D'ara endavant, amb la teva ajuda, coneixent la fórmula d'abandonar-me en Tu, seran així sempre totes les meves creus.

Reafirma en la teva ànima l'antic propòsit d'aquell amic: Senyor, vull el sofriment, no l'espectacle.

Tenir la Creu, és tenir l'alegria: és tenir-te a Tu, Senyor!

Allò que veritablement fa desgraciada una persona —i fins i tot una societat sencera— és aquella recerca, ansiosa i egoista, de benestar: aquell intent d'eliminar tot allò que contraria.

El camí de l'Amor es diu Sacrifici.

És veritat!: la Santa Creu porta a les nostres vides la confirmació inequívoca que som de Crist.

La Creu no és la pena, ni el disgust, ni l'amargura… És la fusta santa on triomfa Jesucrist…, i on triomfem nosaltres, quan rebem amb alegria i generosament allò que Ell ens envia.

Després del Sant Sacrifici, has vist com de la teva Fe i del teu Amor —de la teva penitència, de la teva oració i de la teva activitat— en depenen en bona part la perseverança dels teus i, de vegades, fins i tot la seva vida terrenal.

—¡Beneïda Creu, que portem el meu Senyor Jesús —Ell—, i tu, i jo!

¡Oh Jesús, vull ser una foguera de bogeria d'Amor! Vull que n'hi hagués prou amb la meva sola presència per encendre el món, en un radi de molts quilòmetres, amb incendi inextingible. Vull saber que sóc teu. En acabat, que vingui la Creu…

—Magnífic camí!: patir, amar i creure.