Llistat de punts

Nen: ¿no t'encens en desigs de fer que tothom l'estimi?

Nen bo: els amadors de la terra, ¡com besen les flors, la carta, el record del qui estimen!…

—I tu, ¿podràs oblidar-te alguna vegada que el tens sempre al teu costat… a Ell!? —T'oblidaràs… que el pots menjar?

El nen babau plora i pica de peus, quan la seva mare afectuosa punxa amb una agulla de cap el seu dit per treure l'espina que hi té clavada… El nen assenyat, tal vegada amb els ulls plens de llàgrimes —perquè la carn és flaca—, mira agraït la seva mare bona, que el fa patir una mica, per evitar mals més grans.

—Jesús, que jo sigui nen assenyat.

Arriba't a Betlem, apropa't a l'Infant, dansa-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-lo contra el teu cor…

—No parlo de criaturades: parlo d'amor! I l'amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, bé el pots abraçar!

Fem present a Jesús que som nens. I els nens, els nens petitons i senzills, ¡com pateixen per pujar un graó! Són allí, en aparença, perdent el temps. Per fi, han pujat. Ara, un altre graó. Amb les mans i els peus, i amb l'impuls de tot el cos, aconsegueixen un nou triomf: un altre graó. I tornem-hi. Quins esforços! Ja en falten pocs…, però, llavors, una ensopegada… i apa! avall. Ple de cops, inundat de llàgrimes, el pobre nen comença, recomença l’ascens.

Així, nosaltres, Jesús, quan estem sols. Agafa'ns Tu amb els teus braços amables, com un Amic gran i bo del nen senzill; no ens deixis fins que no siguem dalt; i aleshores —oh, aleshores!—, sabrem correspondre al teu Amor Misericordiós, amb audàcies infantils, dient-te, dolç Senyor, que, llevat de Maria i de Josep, no hi ha hagut ni hi haurà mortal —i això que n'hi ha hagut de molt bojos— que t'estimi com t'estimo jo.

No t'importi gens fer petites criaturades, t'he aconsellat: mentre aquests actes no siguin rutinaris, no resultaran estèrils.

—Un exemple: suposem que una ànima, que fa via d'infància espiritual, se sent moguda a acotxar cada nit, a les hores del son, una imatge de fusta de la Verge Santíssima.

L'enteniment es rebel·la contra una acció com aquesta, perquè li sembla clarament inútil. Però l'ànima petita, tocada per la gràcia, veu perfectament que un nen, per amor, obraria així.

Llavors, la voluntat viril, que tenen tots els qui són espiritualment petitons, s'alça, obligant l'enteniment a rendir-se… I, si aquella ànima infantil continua cada dia acotxant la imatge de Nostra Senyora, cada dia també fa una petita criaturada fecunda als ulls de Déu.

Quan siguis sincerament nen i vagis per camins d'infància —si el Senyor t'hi porta—, seràs invencible.

Has de sentir la necessitat urgent de veure't petit, desproveït de tot, feble. Llavors et llançaràs a la falda de la nostra Mare del Cel, amb jaculatòries, amb mirades d'afecte, amb pràctiques de pietat mariana…, que són a l'entranya del teu esperit filial.

—Ella et protegirà.

No et limitis a parlar al Paràclit, escolta'l!

En la teva oració, considera que la vida d'infància, en fer-te descobrir amb profunditat que ets fill de Déu, t'omplí d'amor filial al Pare; pensa que, abans, has anat per Maria a Jesús, a qui adores com a amic, com a germà, com a amant que ets d'Ell…

Després, en rebre aquest consell, has entès que, fins ara, sabies que l'Esperit Sant habitava en la teva ànima, per santificar-la…, però no havies «entès» aquella veritat de la seva presència. Ha calgut aquest suggeriment: ara sents l'Amor dintre teu; i vols tractar-lo, ser el seu amic, el seu confident…, facilitar-li el treball de polir, d'arrencar, d'encendre…

No ho sabré fer!, pensaves. —Escolta'l, t'insisteixo. Ell et donarà forces, Ell ho farà tot, si tu vols…, que sí que vols!

—Resa-li: Diví Hoste, Mestre, Llum, Guia, Amor: que sàpiga afalagar-te, i escoltar les teves lliçons, i encendre'm, i seguir-te i estimar-te.

Tens certesa que va ser Déu qui et féu veure, clarament, que has de tornar a les petiteses més puerils de la teva antiga vida interior; i perseverar durant mesos, i fins i tot durant anys, en aquelles menuderies heroiques (la sensibilitat, adormida tantes vegades per al bé, no hi compta), amb la teva voluntat potser freda, però decidida a complir-les per Amor.

Exigeix-te sense por. En la seva vida amagada, moltes ànimes ho fan així, perquè només el Senyor es llueixi.

Voldria que tu i jo reaccionéssim com aquella persona —que desitjava ser molt de Déu— en la Festa de la Sagrada Família, que llavors se celebrava en la infraoctava de l'Epifania.

—«No em manquen creuetes. Una d'ahir —em va costar, fins a plorar— m'ha portat a la consideració, en el dia d'avui, que el meu Pare i Senyor Sant Josep i la meva Mare Santa Maria no han volgut deixar el "seu nen" sense regal de Reis. I el regal ha estat llum per conèixer el meu desagraïment amb Jesús, per falta de correspondència a la gràcia, i l'error enorme que comporta en mi el fet d'oposar-me, amb la meva conducta roïna, a la Voluntat Santíssima de Déu, que em vol com a instrument seu».