Llistat de punts

Arriba't a Betlem, apropa't a l'Infant, dansa-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-lo contra el teu cor…

—No parlo de criaturades: parlo d'amor! I l'amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, bé el pots abraçar!

Fem present a Jesús que som nens. I els nens, els nens petitons i senzills, ¡com pateixen per pujar un graó! Són allí, en aparença, perdent el temps. Per fi, han pujat. Ara, un altre graó. Amb les mans i els peus, i amb l'impuls de tot el cos, aconsegueixen un nou triomf: un altre graó. I tornem-hi. Quins esforços! Ja en falten pocs…, però, llavors, una ensopegada… i apa! avall. Ple de cops, inundat de llàgrimes, el pobre nen comença, recomença l’ascens.

Així, nosaltres, Jesús, quan estem sols. Agafa'ns Tu amb els teus braços amables, com un Amic gran i bo del nen senzill; no ens deixis fins que no siguem dalt; i aleshores —oh, aleshores!—, sabrem correspondre al teu Amor Misericordiós, amb audàcies infantils, dient-te, dolç Senyor, que, llevat de Maria i de Josep, no hi ha hagut ni hi haurà mortal —i això que n'hi ha hagut de molt bojos— que t'estimi com t'estimo jo.

No t'importi gens fer petites criaturades, t'he aconsellat: mentre aquests actes no siguin rutinaris, no resultaran estèrils.

—Un exemple: suposem que una ànima, que fa via d'infància espiritual, se sent moguda a acotxar cada nit, a les hores del son, una imatge de fusta de la Verge Santíssima.

L'enteniment es rebel·la contra una acció com aquesta, perquè li sembla clarament inútil. Però l'ànima petita, tocada per la gràcia, veu perfectament que un nen, per amor, obraria així.

Llavors, la voluntat viril, que tenen tots els qui són espiritualment petitons, s'alça, obligant l'enteniment a rendir-se… I, si aquella ànima infantil continua cada dia acotxant la imatge de Nostra Senyora, cada dia també fa una petita criaturada fecunda als ulls de Déu.

Quan siguis sincerament nen i vagis per camins d'infància —si el Senyor t'hi porta—, seràs invencible.

Petició confiada de fill petit: voldria una compunció com la que tingueren, Senyor, els qui més t'hagin sabut agradar.

Nen, deixaràs de ser-ho, si algú o alguna cosa s'interposa entre Déu i tu.

No haig de demanar res a Jesús: em limitaré a donar-li gust en tot i a explicar-li les coses, com si Ell no les sabés, igual que un nen petit al seu pare.

Nen, digues-li a Jesús: no em conformo amb més poc que amb Tu.

En la teva oració d'infància espiritual, quines coses més puerils li dius al teu Senyor! Amb la confiança d'un nen que enraona amb l'Amic gran, de l'amor del qual n'està segur, li confies: que jo visqui només per a la teva Glòria!

Recordes i reconeixes amb lleialtat que tot ho fas malament: això, Jesús meu —afegeixes—, no et pot pas cridar l'atenció: és impossible que jo faci res del dret. Ajuda'm Tu, fes-ho Tu per mi i veuràs que bé que surt.

Després, amb audàcia i sense apartar-te de la veritat, continues: amara'm, embriaga'm del teu Esperit, i així faré la teva Voluntat. Vull fer-la. Si no la faig…, és que no m'ajudes. ¡Però sí que m'ajudes!

Has de sentir la necessitat urgent de veure't petit, desproveït de tot, feble. Llavors et llançaràs a la falda de la nostra Mare del Cel, amb jaculatòries, amb mirades d'afecte, amb pràctiques de pietat mariana…, que són a l'entranya del teu esperit filial.

—Ella et protegirà.