Llistat de punts

Per què tants murmuradors?, et preguntes adolorit… —Uns, per error, per fanatisme o per malícia. —Però, la major part, repeteixen la bola per inèrcia, per superficialitat, per ignorància.

Per això, hi torno una altra vegada: quan no puguis alabar, i no calgui parlar, calla!

Quan la víctima calumniada pateix en silenci, «els botxins» s'aferrissen amb la seva valenta covardia.

Desconfia d'aquelles afirmacions rotundes, si els qui les propugnen no han intentat, o no han volgut, parlar amb l'interessat.

Hi ha moltes maneres de fer una enquesta. Amb una mica de malícia, escoltant les murmuracions, es recullen deu volums en quart, contra qualsevol persona noble o entitat digna. —I més, si aquella persona o entitat treballa amb eficàcia. —I molt més encara, si aquesta eficàcia és apostòlica…

Trista labor la dels organitzadors, però més trista, la postura dels qui es presten a fer d'altaveu d'aquelles iniqües i superficials afirmacions.

El dubte —en el terreny de la ciència, de la fama aliena— és una planta que se sembra fàcilment, però que costa molt d'arrencar.

La hipocresia fa dur sempre, als qui la cultiven, una vida de mortificació amarga i rancorosa.

Davant propostes com la d'Herodes: «aneu i informeu-vos puntualment del que hi ha sobre aquest Nen, i un cop l'haureu trobat, aviseu-me, que jo aniré també a adorar-lo», demanem a l'Esperit Sant la seva ajuda, perquè ens guardi de les «proteccions o de les bones promeses» d'aparents benintencionats.

—No ens faltarà la llum del Paràclit si, com els Mags, busquem la veritat i parlem amb sinceritat.

¿Que n'hi ha que es molesten, perquè dius les coses clares?

—Tal vegada es mouen amb la consciència tèrbola, i necessiten encobrir-la així.

—Persevera en la teva conducta, per ajudar-los a reaccionar.

Mentre interpretis amb mala fe les intencions d'altri, no tens dret a exigir comprensió per a tu mateix.

Dius contínuament que cal corregir, que és necessari reformar. Bé…: reforma't tu! —que força falta et fa—, i ja hauràs començat la reforma.

Mentrestant, no donaré crèdit a les teves proclames de renovació.

N'hi ha de tan farisaics que… s'escandalitzen, en sentir que d'altres persones repeteixen justament el mateix que abans escoltaren dels seus llavis.

Ets tan tafaner, que sembla que no t'ocupa més missió que la de capbussar-te en la vida del proïsme. I quan, a la fi, has topat amb un home digne, de voluntat enèrgica, que t'ha parat els peus, et lamentes públicament com si t'hagués ofès.

—Fins aquí arriba el teu impudor i la teva consciència deformada…, i la de molts.

En una sola jugada, pretens apropiar-te de la «honradesa» de l'opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l'opinió oposada… —D'això, en qualsevol idioma, se'n diu duplicitat.

Quina bondat la d'aquells!!… Estan disposats a «disculpar» allò que només mereix lloança.

És una vella ensarronada que el perseguidor es digui perseguit… —El poble l'ha denunciada, fa temps, amb una dita ben clara: tirar la pedra i tancar els ulls.

¿Serà cert que —malauradament— abunden els qui falten a la justícia amb les seves calúmnies i, en acabat, invoquen la caritat i l'honradesa, per tal que la seva víctima no es pugui defensar?

¡Trist ecumenisme el que està en boca de catòlics que maltracten d'altres catòlics!

¡Quina equivocada visió de l'objectivitat! Enfoquen les persones o les tasques amb les deformades lents dels seus propis defectes i, amb àcid desvergonyiment, critiquen o es permeten vendre consells.

—Propòsit concret: en corregir o en aconsellar, parlar en la presència de Déu, aplicant aquestes paraules a la nostra conducta.

No recorris mai al mètode —sempre deplorable— d'organitzar agressions calumnioses contra ningú… I encara menys en nom de motius moralitzadors, que mai no justifiquen una acció immoral.

Acostuma't a parlar amb cordialitat de tot i de tothom; en particular, de tots els qui treballen en el servei de Déu.

I quan no sigui possible, calla!: també els comentaris bruscos o desenfadats poden fregar la murmuració o la difamació.

Deia un xicotot que acabava d'entregar-se més íntimament a Déu: «ara el que em cal és parlar menys, visitar malalts i dormir a terra».

—Aplica't la lliçó.

¡Dels sacerdots de Crist no se n'ha de parlar si no és per lloar-los!

—Desitjo amb tota la meva ànima que els meus germans i jo ho tinguem molt en compte, en la nostra conducta diària.

La mentida té moltes facetes: reticència, conxorxa, murmuració… —Però és sempre arma de covards.

Els qui t’han parlat malament d’aquell amic lleial a Déu, són els mateixos que murmuraran de tu, quan et decideixis a portar-te millor.

Determinats comentaris només poden ferir els qui se senten afectats. Per això, quan es camina —amb el cap i el cor— rera el Senyor, les crítiques es reben com a purificació, i serveixen d’esperó per avivar el pas.

Guarda't dels propagadors de calúmnies i insinuacions, que uns recullen per lleugeresa i uns altres per mala fe, destruint la serenitat de l'ambient i enverinant l'opinió pública.

De vegades, la veritable caritat demana que es denunciïn aquests atropellaments i els seus promotors. Si no, amb la seva consciència desviada o poc formada, ells i els qui els senten podrien raonar així: callen, per tant atorguen.

Escric aquest número per tal que tu i jo acabem el llibre somrient, i restin tranquils els beneïts lectors que, per simplicitat o per malícia, van buscar la càbala en els 999 punts de Camí.