Llistat de punts

N'hi ha que erren per feblesa —per la fragilitat del fang amb què estem fets—, però es mantenen íntegres en la doctrina.

Són els mateixos que, amb la gràcia de Déu, demostren la valentia i la humilitat heroiques de confessar el seu error, i de defensar —aferrissadament— la veritat.

¡Que errats van pares, mestres, directors... que exigeixen sinceritat absoluta i, quan se'ls mostra tota la veritat, s'espanten!

Feies la teva oració davant un Santcrist, i vas prendre aquesta decisió: val més sofrir per la veritat, i no que la veritat hagi de sofrir per mi.

Afirmes que tens molt de respecte a la veritat… ¿Per això t'hi poses sempre a una distància tan «respectuosa»?

Trobaràs gent a la qual, per la seva obtusa tossuderia, difícilment podràs persuadir… Tanmateix, fora d'aquests casos, val la pena aclarir les discordances, i fer-ho amb tota la paciència que calgui.

Alguns no senten —no desitgen sentir— més que les paraules que porten al seu cap.

Per a molts, la comprensió que exigeixen als altres és que tots es passin al seu partit.

¿Per què mires, i escoltes, i llegeixes, i parles amb intenció baixota, i tractes de recollir allò «dolent» que resideix, no en la intenció dels altres, sinó solament en la teva ànima?

¿Que bastants difamen i murmuren d’aquella empresa apostòlica?… —Doncs, tan aviat com tu proclamis la veritat, almenys ja n'hi haurà un que no criticarà.

Amb la polèmica agressiva, que humilia, rarament es resol una qüestió. I, certament, mai no s'aconsegueix un aclariment quan, entre els qui disputen, hi ha un fanàtic.

¿Et molesta que insisteixi, de la mateixa manera, en les mateixes coses essencials?, ¿que no tingui en compte aquells corrents en voga? —Mira; al llarg dels segles la línia recta s'ha definit de la mateixa manera, perquè és la més clara i breu. Una altra definició resultaria més fosca i complicada.

La mentida té moltes facetes: reticència, conxorxa, murmuració… —Però és sempre arma de covards.

Contesta a aquell murmurador: ja li ho explicaré o en parlaré amb l'interessat.

Per a tu, jove encara, que tot just acabes d'emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s'ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.

«No s'encén el llum per posar-lo a sota d'una mesura, sinó en un candeler, a fi que il·lumini tots els de la casa; brilli així la vostra llum davant els homes, de manera que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que està en el cel».

I, al final del seu pas per la terra, mana: euntes docete —aneu i ensenyeu. Vol que la seva llum brilli en la conducta i en les paraules dels seus deixebles, en les teves també.

No t'espantis ni et sorprenguis, davant l'obstinació d'alguns. Mai no deixarà d'haver-hi fatus que esgrimiran, donant-se to de cultura, l'arma de la seva ignorància.

No es pot tolerar que ningú, ni que sigui amb bon fi, falsegi la història o la vida. —Però suposa una gran equivocació aixecar un pedestal als enemics de l'Església, que han gastat els seus dies en aquella persecució. Te n'has de convèncer: la veritat històrica no pateix, perquè un cristià no col·labori a construir un pedestal, que no ha d'existir: ¿des de quan s'ha col·locat l'odi com a model?

Raonen dient que, en nom de la caritat, es captenen amb delicadesa i comprensió, davant els qui atropellen.

—Prego a Déu que aquesta delicadesa i aquesta comprensió no siguin el camuflatge de… els seus respectes humans, de la seva comoditat!, per a permetre que cometin el mal. Perquè aleshores… la delicadesa i la comprensió només serien complicitat en l'ofensa a Déu.