M'agrada comparar la vida interior a una indumentària, al vestit de bodes de què parla l'Evangeli. El teixit es compon de cada un dels hàbits o pràctiques de pietat que, com a fibres, fan consistent la tela. I així, igual que es menysprea un vestit amb un esquinç, encara que tota la resta estigui en bones condicions, si fas oració, si treballes…, però no ets penitent —o a l'inrevés—, la teva vida interior no és —per dir-ho així— íntegra.