La gràcia actua, d'ordinari, com la naturalesa: per graus. —Pròpiament, no podem anticipar-nos a l'acció de la gràcia: però, en allò que depèn de nosaltres, hem de preparar el terreny i cooperar, quan Déu ens la concedeix.

Cal aconseguir que les ànimes apuntin ben amunt: empènyer-les cap a l'ideal de Crist; dur-les fins a les últimes conseqüències, sense atenuants ni pal·liatius de cap mena, sense oblidar que la santedat no és pas primordialment cosa de braços. La gràcia, normalment, segueix les seves hores, i no vol violències.

Fomenta les teves santes impaciències…, però no em perdis la paciència.