No ens vulguem enganyar… —Déu no és una ombra, un ésser llunyà, que ens crea i en acabat ens abandona; no és un amo que se'n va i ja no torna. Encara que no el percebem amb els nostres sentits, la seva existència és molt més vertadera que la de totes les realitats que toquem i veiem. Déu és aquí, amb nosaltres, present, viu: ens veu, ens escolta, ens dirigeix, i contempla les nostres accions més petites, les nostres intencions més amagades.

Ho creiem, això..., ¡però vivim com si Déu no existís! Perquè no tenim per a Ell, ni un sol pensament, ni una paraula; perquè no l'obeïm, ni mirem de dominar les nostres passions; perquè no li expressem amor, ni el desagreugem…

—Continuarem vivint amb una fe morta?