Déu vol que tots els homes se salvin i arribin a conèixer la veritat. Hi ha un sol Déu, hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, Crist Jesús Home, el qual es donà a si mateix en rescat per a tots: aquest és el testimoni donat en el moment apropiat. Jesucrist institueix una sola Església, la seva Església; per això l’Esposa de Crist és Una i Catòlica: universal, per a tots els homes.

Des de fa segles, l’Església està estesa arreu del món; i compta amb persones de totes les races i condicions socials. Però la catolicitat de l’Església no depèn pas de l’extensió geogràfica, tot i que això sigui un signe visible i un motiu de credibilitat. L’Església era Catòlica ja a la Pentecosta: neix Catòlica del Cor nafrat de Jesús, com un foc que l’Esperit Sant inflama.

En el segle II, els cristians definien Catòlica l’Església, a fi de distingir-la de les sectes, les quals, emprant el nom de Crist, traïen en algun punt la seva doctrina. L’anomenem Catòlica —escriu Sant Ciril—, no solament perquè s’ha escampat per tot l’orbe de la terra, de l’un a l’altre confí, sinó perquè de manera universal i sense defecte ensenya tots els dogmes que han de conèixer els homes, del que és visible i del que és ’invisible, del que és celestial i del que és terrenal. També perquè sotmet al culterecte tota mena d’homes, governants i ciutadans, doctes i ignorants. I, finalment, perquè cura i guareix tot gènere de pecats, siguin de l’ànima o del cos, posseint endemés —amb qualsevol nom que se’l designi— totes les formes de virtut, en fets i en paraules i en qualsevol espècie de dons espirituals.

La catolicitat de l’Església tampoc no depèn del fet que els no catòlics l’aclamin i la considerin; ni guarda relació amb el fet que, en afers no espirituals, les opinions d’algunes persones dotades d’autoritat en l’Església siguin considerades —i a vegades instrumentalitzades— per mitjà d’opinió pública de corrents afins al seu pensament. S’esdevindrà, sovint, que la part de veritat que es defensa en qualsevol ideologia humana trobi en l’ensenyament perenne de l’ Església un ressò o un fonament; i això és, en certa mesura, un senyal de la divinitat de la Revelació que aquest Magisteri custodia. Però l’Esposa de Crist és Catòlica fins i tot quan sigui deliberadament ignorada per molts, i àdhuc ultratjada i perseguida, com s’esdevé malauradament avui dia en tants indrets.