Estem enumerant ràpidament algunes virtuts humanes. Sé que, en la vostra oració al Senyor, n’afloraran moltes altres. Jo voldria aturar-me ara uns instants en una qualitat meravellosa: la magnanimitat.

Magnanimitat: grandesa d’ànim, ànima àmplia, on en caben molts. És la força que ens disposa a sortir de nosaltres mateixos, per preparar-nos a emprendre obres de vàlua, en benefici de tothom. L’estretor no nia en el magnànim; no hi juga la gasiveria, ni el càlcul egoista, ni la trapelleria interessada. El magnànim dedica sense reserves la seva força a allò que val la pena; per això és capaç de donar-se ell mateix. No es conforma amb donar: es dóna. I aleshores aconsegueix d’entendre la major mostra de magnanimitat: donar-se a Déu.