Llistat de punts

Més forta la dona que l’home, i més fidel, a l’hora del dolor. —¡Maria de Magdala i Maria Cleofàs i Salomé!

Amb un grapat de dones valentes, com aquestes, ben unides a la Verge Dolorosa, ¡quina labor d’ànimes que es faria al món!

Començar és cosa de tothom; perseverar, de sants.

Que la teva perseverança no sigui conseqüència cega del primer impuls, obra de la inèrcia: que sigui una perseverança reflexiva.

Digues-li: Ecce ego quia vocasti me! —¡aquí em tens, perquè m’has cridat!

Et vas apartar del camí, i no tornaves perquè et feia vergonya. —És més lògic que et fes vergonya no rectificar.

«La veritat és que no fa falta ser cap heroi —em confesses— per, sense rareses ni empegueïments de cap mena, saber-se aïllar com calgui segons cada cas... i perseverar». —I afegeixes: «Mentre compleixi les normes que em va donar, no m’inquieten els embolics i mistificacions de l’ambient: el que m’espantaria és que em fessin por aquestes petiteses.» —Magnífic.

Fomenta i preserva aquest ideal nobilíssim que acaba de néixer dins teu. —Mira que s’obren moltes flors a la primavera, i són poques les que arriben a donar fruit.

El desànim és enemic de la teva perseverança. —Si no lluites contra el desànim arribaràs al pessimisme, primer, i a la tebiesa, després. —Sigues optimista.

Vaja: després de tant «¡Creu, Senyor, Creu!», es veu que volies una creu del teu gust.

Constància, que res no desconcerti. —Et fa falta. Demana-la al Senyor i fes tot el que puguis per obtenir-la: perquè és un gran mitjà per tal de no separar-te del camí fecund que has emprès.

No pots «pujar». —No és estrany: ¡aquella caiguda!...

Persevera i «pujaràs». —Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell, que encara porta enganxades amb fang les ales.

Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclinacions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.

I et veuràs lliure. —Si perseveres, «pujaràs».

Dona gràcies a Déu, que et va ajudar, i complau-te en la teva victòria. —¡Quina alegria més fonda, aquesta que sent la teva ànima, després d’haver correspost!

Raones... bé, fredament: ¡quin munt de motius per abandonar la tasca! —I algun, segons sembla, cabdal.

Veig, sens dubte, que tens raons. —Però no tens raó.