Llistat de punts

Estàs com un sac de sorra. —No fas res per part teva. I així no és estrany que comencis a sentir els símptomes de la tebiesa. —Reacciona.

Rectificar. —Cada dia una mica. —Aquesta és la teva tasca constant si de debò et vols fer sant.

Justament la teva vida interior ha de ser això: començar... i recomençar.

Una altra caiguda... i ¡quina caiguda!... ¿Desesperar-te? No: humiliar-te i recórrer, per Maria, la teva Mare, a l’Amor Misericordiós de Jesús. —Un miserere i ¡amunt el cor! —A començar de nou.

Constància, que res no desconcerti. —Et fa falta. Demana-la al Senyor i fes tot el que puguis per obtenir-la: perquè és un gran mitjà per tal de no separar-te del camí fecund que has emprès.

No pots «pujar». —No és estrany: ¡aquella caiguda!...

Persevera i «pujaràs». —Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell, que encara porta enganxades amb fang les ales.

Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclinacions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.

I et veuràs lliure. —Si perseveres, «pujaràs».

Dona gràcies a Déu, que et va ajudar, i complau-te en la teva victòria. —¡Quina alegria més fonda, aquesta que sent la teva ànima, després d’haver correspost!