Llistat de punts

¿Vols que et digui tot el que penso del «teu camí»? —Doncs, mira: que si correspons a la crida, treballaràs per Crist com qui més: que si et fas home d’oració, tindràs la correspondència que et deia abans i buscaràs, amb fam de sacrifici, les feines més dures...

I seràs feliç aquí i felicíssim després, en la Vida.

La teva experiència personal —aquest descoratjament, aquest neguit, aquesta amargor— et fa viure la veritat d’aquelles paraules de Jesús: ¡ningú no pot servir dos senyors!

Calla: No oblidis que el teu ideal és com una flameta acabada d’encendre. —Pot haver-n’hi prou amb una bufada per apagar-la dins el teu cor.

¿Ho sents? —En un altre estat, en un altre lloc, en un altre grau i ofici faries un bé molt més gran. —¡Per fer el que fas no fa falta talent!...

Doncs jo et dic: allà on t’han posat agrades a Déu..., i això que pensaves és clarament suggestió infernal.

Això —el teu ideal, la teva vocació— és... una bogeria. —I els altres —els teus amics, els teus germans— uns bojos...

¿No has sentit algun cop aquest crit molt endins? —Respon, amb decisió, que agraeixes a Déu l’honor de pertànyer al «manicomi».

El zel és una bogeria divina d’apòstol, que et desitjo, i té aquests símptomes: fam de tractar el Mestre; preocupació constant per les ànimes; perseverança, que res no fa defallir.

Alegra’t, si veus que altres treballen en bons apostolats. —I demana, per a ells, gràcia de Déu abundant i correspondència a aquesta gràcia.

Després, tu, al teu camí: convençut que no en tens cap altre.

Et vas apartar del camí, i no tornaves perquè et feia vergonya. —És més lògic que et fes vergonya no rectificar.