Llistat de punts

Em dius que sí, que vols. —Bé, però ¿vols com un avar vol el seu or, com una mare vol el seu fill, com un ambiciós vol els honors o com un pobrissó sensual el seu plaer?

—¿No? —Llavors no vols.

¡Quin afany que posen els homes en els seus assumptes terrenals!: il·lusions d’honors, ambició de riqueses, preocupacions de sensualitat. —Ells i elles, rics i pobres, vells i homes fets i joves i fins i tot infants: tots igual.

—Quan tu i jo posem el mateix afany en els assumptes de la nostra ànima tindrem una fe viva i operativa: i no hi haurà cap obstacle que no vencem en les nostres empreses d’apostolat.

Per a tu, que ets esportista, ¡quina raó més bona és aquesta de l’Apòstol!: Nescitis quod ii qui in stadio currunt omnes quidem currunt, sed unus accipit bravium? Sic currite ut comprehendatis. —¿Que no sabeu que dels que corren a l’estadi, encara que corrin tots, només un s’emporta el premi? Correu de tal manera que el guanyeu.

Quia hic homo coepit aedificare et non potuit consummare! —¡Va començar a edificar i no va poder acabar!

Un trist comentari, que, si no vols, no es farà de tu: perquè tens tots els mitjans per coronar l’edifici de la teva santificació: la gràcia de Déu i la teva voluntat.

Rectitud de cor i bona voluntat: amb aquests dos elements i la mirada posada a complir allò que Déu vol, veuràs fetes realitat les teves il·lusions d’Amor i saciada la teva fam d’ànimes.

Pateixes... i no et voldries queixar. —No hi fa res que et queixis —és la reacció natural de la pobra carn nostra—, mentre la teva voluntat vol en tu, ara i sempre, allò que vulgui Déu.

Nosaltres som pedres, carreus, que es mouen, que senten, que tenen una libèrrima voluntat.

Déu mateix és el picapedrer que ens va traient els cantells, arreglant-nos, modificant-nos, tal com Ell vol, a cops de martell i de cisell.

No ens vulguem apartar, no vulguem esquivar la seva Voluntat, perquè, de qualsevol manera, no podrem evitar els cops. —Patirem més i inútilment, i, en lloc de la pedra polida i preparada per edificar, serem un munt informe de grava que la gent trepitjarà amb menyspreu.

La teva voluntat, el teu judici: això és el que t’inquieta.