Llistat de punts

Acostuma’t a dir que no.

Voluntat. —Energia. —Exemple. —Allò que cal fer es fa... Sense vacil·lar... Sense miraments...

Altrament, ni Cisneros hauria estat Cisneros;¹ ni Teresa de Ahumada, santa Teresa...; ni Iñigo de Loyola, sant Ignasi...

¡Déu i audàcia! —Regnare Christum volumus!

Supera’t davant els obstacles. —La gràcia del Senyor no et mancarà pas: Inter medium montium pertransibunt aquae! —¡passaràs a través de les muntanyes!

¿Què hi fa que de moment hagis de retallar la teva activitat, si després, com la molla que ha estat comprimida, arribaràs incomparablement més lluny que mai no havies somiat?

Excuses. —No te’n faltaran mai per deixar de complir els teus deures. ¡Quin devessall d’enraonaments desenraonats! No t’entretinguis a considerar-los. —Rebutja’ls i fes el que has de fer.

Sigues ferm. —Sigues viril. —Sigues home. —I després... sigues àngel.

¿Que... ¡no pots fer-hi més!? —¿No serà més aviat que... no pots fer-hi menys?

Tens ambicions...: de saber... de guiar... de ser audaç.

Bé. Molt bé. —Però... per Crist, per Amor.

No discutiu. —De la discussió no en sol sortir la llum, perquè l’apaga l’apassionament.

Aquest abús no és irremeiable. —És una falta de caràcter consentir que tiri endavant, com a cosa desesperada i sense cap rectificació possible.

No defugis el deure. —Compleix-lo dretament, encara que altres el deixin incomplert.

Posa l’excusa amable que la caritat cristiana i el tracte social demanen. —I després, ¡tira endavant!, amb sant desvergonyiment, sense aturar-te fins que pugis del tot la costa del compliment del deure.

Tempera la voluntat, virilitza la voluntat: que sigui, amb la gràcia de Déu, com un esperó d’acer.

—Només tenint una voluntat forta sabràs no tenir-la per tal d’obeir.